Atticus Finch, el "millor heroi del cine de tots els temps"

Amb la desaparició de Harper Lee, autora de 'Matar un rossinyol', he tornat a trobar-me amb Atticus Finch, el paradigma de l’advocat com cal, digne, valent i compromès. Sé que després de la publicació de 'Vés i aposta un sentinella' hauria d’esborrar alguns d’aquests qualificatius, vista la deriva que pren el personatge en aquesta tardana seqüela, però, sent aquest el motiu pel qual no he volgut llegir-la, impunement al·lego ignorància per mantenir viva la meva fascinació pel personatge.

Encara que hi ha una cosa que mai he tingut clara: no sé si el motiu de la meva admiració és Atticus Finch o Gregory Peck. Pocs cops personatge i actor se m’han confós tant. Potser Orson Welles i Falstaff a 'Campanadas a medianoche'. Potser Michael Keaton i el desorientat actor de 'Birdman', recentment. Potser. Però el cas de Gregory Peck supera aquells dos i fins i tot, segur, altres que no aconsegueixo convocar.

Igual que molts vaig veure la pel·lícula sense haver llegit la novel·la. El meu primer contacte amb la història va ser, doncs, a través de les imatges. I quan, de seguida, vaig anar al llibre, tots els personatges tenien la cara, l’estatura i els andamis dels actors que els havien encarnat. Era com si ells, des de la pel·lícula, reclamessin la seva autoria. Impossible sostreure’s a aquella crida. Scott tenia el serrell de la debutant Mary Badham; l’acusat Tom Robinson, el nas apaïsat de Brock Peters (molt desconeguda, per cert, la seva faceta de cantant, amb èxit reconegut als musicals 'Show Boat', 'Carmen Jones' i 'Lost in the stars'), i Atticus Finch s’afavoria de l’aparença, la serenitat, l’elegància i la contenció de Gregory Peck.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En la seva encarnació d’Atticus Finch s’hi fusionen –i com– el rigor de l’advocat insubornable amb la tendresa del pare que tots voldríem tenir.¡Quin actoràs! Aquest treball li va valer l’únic Oscar de la seva carrera, però jo, al meu aire, n’hi entrego ara mateix dos més (ho faré la matinada de diumenge a dilluns, sol, davant el televisor, colant-me en la cerimònia d’aquest any) pels seus treballs a 'Moby Dick' i 'Els nens del Brasil'.

El 2003, l’American Film Institute va escollir el personatge d’Atticus Finch com «el millor heroi cinematogràfic de tots els temps». Molts ja ho havíem fet, el 1962, al sortir de veure 'Matar a un ruiseñor'. Abans de llegir el llibre. Reparteixo, doncs, l’honor entre Harper Lee i Gregory Peck. I hi afegeixo Robert Mulligan, director, que també hi va tenir alguna cosa a veure.