La duana invisible

Aquesta setmana s’han reprès a Brussel·les les negociacions entre la Unió Europea (UE) i els Estats Units sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP en les seves sigles en anglès). Com en altres ocasions, han hagut de ser els moviments altermundialistes tipus Greenpeace i el grup d’Els Verds els que han cridat l’atenció sobre els riscos que entranya l’esborrany del tractat. Unes fotos del boicot, declaracions vagues i escàs ressò als mitjans de comunicació social. Una desproporció si es tenen en compte els efectes socials i polítics que comporta per a tota la UE el tractat. Perquè aquest acord va molt més enllà que la liberalització econòmica que proclamen els seus partidaris. Va ser el10 de juny passat quan el mètode de negociació secreta va quedar trencat en una sonada sessió de l’Europarlament a Estrasburg en què una estranya coalició de diputats de les dues ales extremes de la cambra va aconseguir que el pre-text fos tornat a la comissió redactora «per excés d’esmenes», segons va justificar el president Martin Schulz.

    En el transcurs dels últims mesos s’ha intensificat el posicionament a favor o en contra del TTIP i, a més a més del suport previsible de les grans patronals, ha penetrat en col·lectius socials. És el cas de la proliferació de municipis i regions europeus que subscriuen el rebuig. El mapa de punts vermells al continent és il·lustratiu.

3LA PRIMERA APARENÇA a dissipar és que no es tracta d’un tractat de lliure comerç, un llistat d’aranzels a revisar sector per sector amb llista d’excepcions. És una proposta dels Estats Units, que ja disposen d’acords similars amb els països de la zona del Pacífic. En essència, substitueix el multilateralisme de l’Organització Mundial de Comerç pels acords bilaterals. I sota l’aparença de reforçar la seguretat jurídica dels grans inversors –eufemisme de transnacionals— s’insta a «crear espais voluntaris de convergència regulatòria». Frase arabesca que podria traduir-se lliurement per «desarmar les lleis nacionals que impedeixin l’expansió de les empreses dels Estats Units a Europa» (també pot ser al revés, però té menys atractiu). Segons un treball de l’Institut d’Estudis Econòmics per a la patronal CEOE, la supressió de les barreres no aranzelàries, la duana invisible, aportaria un 0,74% al PIB espanyol i en cinc anys 334.836 llocs de treball (¡carai aquesta precisió fins a la unitat!).

3L’ECONOMISTA d’Estat Antonio Montserrat ha analitzat els efectes invisibles del TTIP i adverteix que les propostes conegudes fins ara (el secretisme imposat pels Estats Units segueix vigent) presenten un desequilibri tan gran a favor dels inversors multinacionals, l’exigència de lliure actuació dels quals davant lleis nacionals és l’essència del tractat, que suposa un greu perjudici per als salaris i els ingressos públics. «Caurien els ingressos per exportacions per la part que correspon a salaris, i per això s’hauria de mantenir la demanda per la via dels beneficis i les inversions», assegura Montserrat. No deu ser que ja en tenim experiència: cauen els salaris i el consum, augmenten els beneficis i es dispara el valor dels actius borsaris. 

    Montserrat posa com a exemple de la «invisibilitat» el primer esborrany del sistema d’arbitratge en les diferències entre un estat i un inversor multinacional (ISDS). Síntesi eloqüent: l’inversor podria demandar un estat si aquest pren o manté decisions legals que perjudiquin l’empresa. Però no al revés: els estats no poden demandar les empreses davant l’ISDS, un organisme de caire clarament privat. Aquest text va ser el que va aixecar l’alarma a tot Europa fins a arribar a Estrasburg. Res més aclaridor sobre el concepte de justícia, també en l’àmbit econòmic, que estigui subjecta a la voluntat política democràtica.

3CONSCIENT que és un obstacle totalment insalvable, la comissària Cecilia Malmström, negociadora en nom de la UE, ha proposat substituir l’ISDS per un Sistema Judicial d’Inversions (ICS en sigles angleses), un tribunal permanent, amb jutges professionals independents elegits amb transparència. Amb més garanties processals per als països.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

    Una bona mostra que la pressió social aconsegueix fer visible el que és invisible, fins que sigui

transparent.