Un diàleg insuficient
Europa, a examen al Mediterrani
La UE s'ha d'implicar molt més en la seva riba sud, perquè del seu desenvolupament depèn el futur europeu
ilu-01-03-2016
Al Mediterrani s'acumulen els problemes i es multipliquen els actors i els conflictes, cosa que constitueix un desafiament comú que requereix un enfocament coordinat i global. No n'hi ha prou amb les bones intencions i les paraules sense contingut. La tragèdia humana que es viu actualment al Mediterrani avui mostra els seus desequilibris.
La conseqüència natural de la guerra i l'agitació és el refugi o la immigració forçosa, i això només és la punta de l'iceberg. ¿Com es pot pensar a retenir milions de persones que estan mirant d'evitar la guerra, la fam, la dictadura? Una política orientada només a la seguretat no pot ser l'única opció que Europa presenta als seus veïns del sud. Ja no són efectives les polítiques de cooperació amb règims autoritaris ni els desplegaments de fragates.
Tot el Mediterrani està experimentant un canvi radical, especialment després de les primaveres àrabs. La regió viu una situació d'incertesa: crisi econòmica, guerres, lents intents de reformes... Estem en una etapa clau. No actuar-hi multiplica el risc i afecta el conjunt. Els conflictes a Líbia, Síria i Palestina, els atemptats terroristes, la seguretat, l'energia, els refugiats i l'emigració són preocupacions que la UE ha de resoldre.
El sistema de valors europeu està en joc, i en general la UE no té cap estratègia o pla davant dels canvis a la riba sud i els problemes que els envolten. La UE sembla un soci secundari, segueix absent del conflicte palestino-israelià, no reacciona davant la guerra associada al terrorisme ni davant dels problemes a la riba sud. I no obstant, la regió que va des del Marroc fins al Golf passant per Damasc és on Europa té més interessos econòmics i estratègics.
La guerra siriana ha cremat totes les fronteres i, tal com s'està demostrant, Europa no serà capaç d'aïllar-se'n i evitar les seves conseqüències pel que es refereix a l'asil i el terrorisme. Al mediterrani sud i oriental i al Magrib 40 milions de joves estan en atur, 27 milions d'ells sense formació, i el 50% dels 369 milions d'habitants són menors de 25 anys, cosa que constitueix una bomba de rellotgeria.
Per descomptat, Europa no està en el seu millor moment. Ha passat una greu crisi econòmica i segueix en tensió entre l'austeritat fiscal i la política de creixement. Els esforços per integrar països de la regió sota un mateix paraigua, com el Procés de Barcelona del 1995, la Política Europea de Veïnantge del 2004, l'Instrument de Veïnatge i Associació del 2007 i la Unió pel Mediterrani del 2008, han donat pocs fruits, i encara menys credibilitat.
El futur depèn de la capacitat per adaptar-se a les noves realitats i no aixecar nous murs de Berlín al Mediterrani, murs de prejudici, por i ignorància. El que està en joc és molt. Es necessita un nou enfocament europeu de les bases de la cooperació. Per exemple, augmentar significativament el ritme d'inversió a la zona, començant a salvar Europa de la crisi econòmica. Un pla Marshall per al Mediterrani com va passar després de la segona guerra mundial a Europa. No és una idea forassenyada si recordem que aquest pla, en el seu moment, no només va salvar Europa sinó també els Estats Units.
Fomentar la cooperació econòmica ajudaria a solucionar els problemes d'immigració i radicalització. Impulsar la interacció intra-regional, la creació d'ocupació, la inversió, l'experiència creditícia i la promoció del turisme són les polítiques clau que podrien ajudar a resoldre les condicions socioeconòmiques desesperades que van desencadenar les revoltes. Es lluitaria contra la pobresa i el desequilibri, i s'incrustaria la democràcia. S'ha de recolzar els països que estan tractant de realitzar la seva transició: el Marroc, Tunísia, Jordània, el Líban. A més, Europa també ha d'accelerar el procés d'adhesió de Turquia.
Posar en marxa un programa ambiciós que recolzi la creació d'un espai comú és una necessitat. La UE ha d'adoptar una nova política clara i efectiva. La creació d'una Comissaria per al Mediterrani mostraria l'aposta estratègica que la situació requereix. A més, es necessari revitalitzar la Unió pel Mediterrani, que constitueix el marc regional de cooperació adequat entre els 43 estats membres.
Europa s'hi ha d'implicar, ja que el seu futur està estretament relacionat amb la capacitat de desenvolupament de l'altra riba. Si els europeus i els mediterranis volen ser més que veïns i convertir-se en amos d'un futur comú, han d'entendre aquesta evidència. Cal moure's de les emocions a les solucions, i no esperar que creixi el risc i augmenti el cost. Les oportunitats perdudes han sigut moltes i molt doloroses. Fa falta una mica més de generositat i una mica menys d'egoisme.
