Sobre la Barceloneta

Dimarts es va presentar el llibre En mi barrio no había chivatos, del meu admirat amic Arturo San Agustín, a la seu de l'editorial Comanegra. Segons la nota editorial, una declaració d'amor d'Arturo a la Barceloneta, que va ser el seu barri durant una part de la seva vida. A la presentació van assistir molts veïns del barri, que al final es van mostrar molt reivindicatius respecte a certs aspectes urbanístics, i ho van expressar a la regidora de l'ajuntament Gala Pin, també present, que va obrir el torn de paraules manifestant el seu grat pel llibre sense deixar de trobar-hi a faltar, això sí, que l'autor no s'esplaiés més en, segons ella, un lloc tan significatiu del barri com és el mercat. Una observació fora de lloc, donat que allà es venia a presentar i a recolzar més que a objectar el que falta o no al llibre, que, una vegada llegit, no puc deixar de recomanar a qui sigui amant de la bona literatura i sensible a l'humanisme popular d'una Barceloneta emblemàtica i controvertida.

Sumant-me a la propensió dinàmica i reivindicativa del barri, vull reclamar, com ho fan les viudes de Pepe i milers de persones més, la concessió d'un carrer per a l'enyorat Pepe Rubianes -dimarts es compliran set anys de la seva mort-. Pepe va viure al barri gran part de la seva maduresa i l'adorava, com el barri l'adorava a ell. Fa dos anys que es van reunir més de 20.000 firmes demanant el carrer, i ara seguim reclamant-lo, perquè no hi ha millor reconeixement per a un il·lustre canalla com ho va ser ell. A l'any de morir, les viudes van enganxar sobre la placa del carrer d'Almirall Cervera un adhesiu simulant ser una placa amb el nom de Pepe. Ara seria magnífic que Ada Colau, a més a més de demanar paciència, fes realitat la voluntat popular de rendir homenatge perpetu al còmic més llengut, més divertit i més estimat per tothom.