img 1919 /
Per alleujar el fracàs del seu primer intent Pedro Sánchez no podia rebre millor ungüent que Felipe González. El seu renascut protagonisme ha resultat el millor aliat. Res mobilitza més les bases del PSOE que les ofenses al seu llegat. En ple revival socialista de la teoria de la pinça per fer-li pagar el seu vot amb el PP, la barroera decisió de Pablo Iglesias de viatjar al passat i abocar calç viva a les mans de González, mentre reivindicava Otegi com a pres polític, sembla un d'aquells regals que en política sempre s'agraeixen.
Si Iglesias tingués arguments més sòlids per explicar el seu vot no hauria hagut de recórrer al fantasma dels GAL És l'altra bona notícia que deixa al líder socialista una investidura que no ha guanyat però que li ha servit per aclarir el camí. El degoteig de veus que criden a la reflexió en el si de Podem ho confirma. Abans que un discurs contra Sánchez, el líder morat va intentar llançar una arenga per inflamar els seus i preparar-los per als dies de pressió i pinça que vénen. Va voler protagonitzar una seqüència èpica de Juego de Tronos, però li va quedar una cosa més semblant als gags castissos de comèdies com La que se avecina i potser les cames comencin a tremolar.
Encara que a molts els sembli que res ha canviat, la situació s'ha aclarit. La primera és que la gran coalició sembla impossible mentre continuï Mariano Rajoy i el PP no canviarà el seu candidat per entregar el Govern a un altre. Abans provarà sort en uns comicis.
La segona incògnita resolta és que Pedro Sánchez es manté com l'únic candidat viable. L'agressivitat popular ha deixat Albert Rivera sense marge per canviar de parella encara que vulgui i Rajoy sense socis per reclamar l'encàrrec del Rei.
Continua sense solució la incògnita sobre si hi haurà Govern o si acabarem tornant a les urnes però la disjuntiva plantejada ha variat notablement. Ja no es tracta d'elegir entre una gran coalició que s'ha revelat impossible i una majoria d'esquerres que només existeix amb l'abstenció de les dretes nacionalistes. La decisió de negociar conjuntament per part de PSOE i Ciutadans deixa clar que ara s'escull entre un govern de vocació transversal o noves eleccions.
A Podem li toca decidir si s'entesta en el seu cada vegada més complicat veto a Ciutadans o s'asseu. Però Sánchez i Rivera també afronten la seva part en el dilema. Ni la teoria de la pinça, ni aguditzar les contradiccions entre IU, Compromís i Podem hauria de conformar la seva única estratègia. Igual que es va assumir el risc de subscriure un pacte transversal, ara haurien d'arriscar-se per incloure la seva esquerra expandint l'acord pel costat on encara queda espai: les polítiques econòmiques.
