Es van col·locar en un racó de la plaça de Sant Jaume. Van començar a dipositar a terra les seves pancartes i llençols amb frases escrites a sobre: "Justícia per a Berta", "Prou d'impunitat!", "Tots som Berta". Potser van arribar a ser un centenar de persones.
Berta Cáceres era una activista pels drets humans que, el 1993, havia participat en la creació del Consell Cívic d'Organitzacions Populars i Indígenes d'Hondures (COPINH) i ara n'era la coordinadora. Aquesta plataforma s'ha caracteritzat per la lluita en defensa del medi ambient i els drets de les comunitats indígenes. Ella era de la comunitat lenca. La van assassinar a trets mentre dormia, la matinada de dijous passat. Dos dies abans que complís 43 anys.
Una setmana abans havia denunciat en una roda de premsa l'assassinat de quatre dirigents lenques que s'oposaven, com ella, al projecte hidroelèctric 'Aigua Zarca', impulsat per l'empresa xinesa 'Sinohydro' i la firma hondurenya 'Desarrollo Energético Sociedad Anónima', amb el suport del Banc Mundial.
Sabia que anaven per ella. Havia rebut nombroses amenaces de mort. També havien amenaçat els seus familiars. Tenia molts enemics poderosos. S'havia oposat al cop d'Estat que va treure del poder Manuel Zelaya, el 2009. Fa dos anys va denunciar la voluntat dels Estats Units de construir a Hondures la base militar més gran de l'Amèrica Llatina. L'abril de l'any passat havia rebut el prestigiós premi Goldman, que distingeix els defensors del medi ambient.
La protecció que li havia atorgat la Comissió Interamericana de Drets Humans no va ser suficient. Dos homes armats van entrar al domicili on dormia aquella nit, a la ciutat de La Esperanza, a uns 300 quilòmetres de la capital, Tegucigalpa, i la van matar a trets. També van ferir l'activista mexicà Gustavo Franco.
Notícies relacionades'Global Witness' ha denunciat que entre el 2002 i el 2014 van ser assassinats 111 ambientalistes a Hondures.
Els que van pagar els serveis dels seus assassins confien que Berta Cáceres sigui només una més en aquest llistat de crims impunes. Entre llàgrimes, els que l'estimaven, cridaven a la concentració de la plaça de Santiago, i a la que havien fet al matí davant el consultat d'Hondures a Barcelona, "¡Berta Cáceres viu!".
