Rajoy se n'anirà, però més tard
img 1933 /
Mariano Rajoy té comptats els dies que seguirà al capdavant del PP. Però poden ser molts. Tret que un clamorós episodi judicial obligui a canviar els plans, el seu partit i ell mateix es prendran el temps que els convingui per portar a terme el seu inevitable relleu. És impensable que es produeixi abans que se celebrin les pròximes eleccions. Després, el moment del canvi dependrà de les dinàmiques polítiques que provoquin els seus resultats.
El que sembla bastant clar és que el procés, siguin els que siguin els seus terminis, serà un assumpte intern del PP. Que cap exigència de relleu per part d'altres, com la que dimecres va formular Albert Rivera, ho alteraran. El de Rivera va ser un gest de cara a la seva pròpia galeria o, si es vol, un senyal que el que pretén Ciutadans és seguir creixent a costa dels electors populars. Ell ha de saber perfectament que qualsevol pressió externa sobre els assumptes propis d'un partit no fa sinó que es refermin les seves files.
Dos són les raons per les quals el PP acabarà apartant Rajoy. Una és la seva implicació massa directa en els escàndols de corrupció. L'altra és el desastre electoral del 20-D. Totes dues acaben per confondre's, però la segona és la principal. Encara que la propaganda hagi fet el possible per dissimular-ho -amb no poc èxit, per cert-, la pèrdua del 40% dels vots del 2011 és la preocupació prioritària dels dirigents del PP. I la primera mesura per mirar de superar aquesta síndrome és canviar el líder, el responsable formal i operatiu del desgavell. Ha passat sempre i a tot arreu.
Segur que Rajoy és el primer de saber-ho. Potser no des del primer dia, però hi ha pocs dubtes que ja sí. La desimboltura, la seguretat i, si es vol, l'eficàcia amb què ha actuat en les sessions d'investidura mostren un home amb un pla, que sap cap on camina. La possibilitat que pugui presidir un govern de coalició és tan indefinida i incerta que no pot proporcionar cap mena de serenitat. Sí, en canvi, la de saber quan com i se n'anirà.
Rajoy segueix comptant amb la força política interna necessària per dirigir i controlar el seu propi relleu. Serà ell qui esculli el seu successor i qui fixi els temps i les condicions de la successió. Al PP no hi ha cap altre personatge ni instància que pugui aventurar-se a fer-ho… contra Rajoy i els seus. Perquè és així i perquè en un partit assetjat pels tribunals només un control estricte i des de dalt de qualsevol moviment intern pot assegurar que les coses no empitjorin.
Rajoy no té futur. Però el seu present pot ser encara molt llarg. D'entrada, tornarà a encapçalar una campanya electoral. I fins i tot pot ser que aquesta no li acabi anant tan malament com l'anterior.
