Avui, i cada dia, hem de parlar de discriminació
No hi ha cap país al món, en cap esfera de la vida, on les dones no estiguin en pitjors condicions que els homes. Tampoc hi ha cap estat on les dones no es trobin subjectes a violència física, sexual, psicològica i econòmica, amb independència dels seus ingressos, edat o educació. Són conclusions de l'informe de les Nacions Unides The World's Women 2015.
La situació de la dona treballadora a casa nostra no n'és una excepció. Malauradament, la discriminació en el mercat de treball és insultantment persistent. Les taxes d'activitat i d'ocupació són significativament inferiors, mentre que la taxa d'atur és superior a la dels homes. L'escletxa salarial és tossudament present en totes les edats, sectors econòmics, activitats i professions, i situa les dones treballadores més d'un 16% per sota dels homes en termes salarials. Per una altra banda i sense perjudici d'una major o, fins i tot, superior formació, les dones rarament ocupen càrrecs directius o de representació en empreses o en l'Administració pública. La presència femenina en òrgans de direcció i consells d'administració es va reduir significativament com a conseqüència de la crisi econòmica i representa poc més del 10%. L'existència de sectors i activitats feminitzades -generalment caracteritzades per tenir salaris baixos i menys reconeixement social- i la doble jornada laboral incrementada pel treball reproductiu i de cura, col·loca les dones treballadores en una posició de major vulnerabilitat i desigualtat.
Notícies relacionadesEls drets de conciliació de la vida laboral, familiar i personal reconeguts a la legislació laboral, són insuficients per garantir una efectiva compatibilitat entre les responsabilitats laborals i les familiars. Perquè, a diferència de la paternitat, la maternitat té una elevada incidència en el treball. Més del 94% de les excedències de treball per cura de fills són realitzades per dones, més del 70% dels contractes a temps parcials són subscrits per dones per poder conciliar la vida laboral i la familiar i més del 98% del permís de maternitat -tot i poder-se legalment distribuir equitativament entre els dos progenitors- és gaudit per la dona. En el debat entre les mesures d'absència i d'assistència al lloc de treball, s'han promogut essencialment aquelles que entenen la conciliació com la sortida -temporal o parcial- de la dona del mercat de treball, en detriment de les mesures d'assistència que permeten l'adaptació del temps de treball a les necessitats familiars i tenen un menor impacte en la carrera professional de les dones.
No només avui, Dia Internacional de la Dona Treballadora, hem de parlar de discriminació. Hem de treballar per garantir la coresponsabilitat d'homes i dones en la cura de fills i familiars, promoure la racionalització dels horaris laborals, reconèixer i promocionar les feines de cura i penalitzar la discriminació laboral i salarial. Hem de parlar de discriminació per visibilitzar-la, combatre-la, eradicar-la i, així, garantir la societat justa i solidària que ens mereixem.
