Humans i posthumans
¿Qué és, avui, ser humà? Per l’escriptor Kevin Kelly, ja tan sols som «els òrgans reproductors de la tecnologia». Pel biòleg Ricard Solé, en canvi, no s’ha d’oblidar que «al final de cada somni hi ha un humà que somia». I entre l’un i l’altre, entre humanistes, antihumanistes, transhumanistes i posthumanistes, els humans normals i corrents comencem a entendre que el debat corre i que els cíborgs no són ciència-ficció: som nosaltres, i les nostres pròtesis (marcapassos, mòbils, malucs de titani), els que hem de decidir si optem –indaguin, indaguin– per la Fundació Matusalem o pel complex de Frankenstein.
Perquè, si és que serem més humans, convé pensar com: ¿més ràpids, més solidaris, més savis, més què o menys què? Kelly i Solé, entre d’altres, se sumen a aquesta reflexió en l’exposició
Notícies relacionades+ Humans. El futur de la nostra espècie, d’imprescindible visita fins al 10 d’abril al CCCB. De les cames de guepard d’Aimee Mullins a la seva muntanya russa eutanàsica, la mostra permet esbossar una biblioteca posthumana. Així, juntament amb el catàleg + Humans (CCCB), un pot avançar per la via artística i sumar-hi Sistematúrgia, de Marcel·lí Antúnez (Polígrafa), sorgit de la mostra del creador a l’Arts Santa Mònica. O per la via ètica, i acostar-se al combatiu i erudit Lo posthumano, de Rosi Braidotti (Gedisa). O, més social i metafísic, per ¿Humanos o posthumanos?, d’Albert Cortina i Miquel-Àngel (Fragmenta).
Posats a apostar, no obstant, en aquest àmbit acaba de sortir un títol que ja és de referència: Patologías de la realidad virtual, de la investigadora de la UAB Teresa López-Pellisa (Fondo de Cultura Económica). De la dicotomia de l’espai carn/xarxa a la síndrome de Pandora generat per l’obsessió masculina de crear dones artificials, la seva autora analitza i hi diagnostica, amb lucidesa, cinc grans trastorns de la tecnocultura. Llegeixin-lo, és revelador. Gràcies al seu contingut, qualsevol lector sagaç podrà esbrinar si, ingènues apocalipsis al marge, el tan esbombat Homo evolutis corre o no el risc de deshumanitzar-nos.
