¿Quina campanya ens espera?
La improvisació és el tret que domina l'actuació dels partits des del 20 de desembre. Pràcticament totes les iniciatives, sobretot les de les principals formacions, han sorgit sobre la marxa, no responien a un pla previst per endavant i, per tant, tenen poc calat. Això suggereix diverses coses inquietants. Una, que ningú sap ben bé què fer, per on tirar. Una altra, que moviments de tan poc fonament no han canviat res, que seguim on érem al principi. O potser pitjor, perquè en aquests gairebé tres mesos els uns i els altres s'han etzibat cops que el temps no esborrarà així com així.
La situació està estancada. Cap partit ha mogut les seves posicions inicials, tots segueixen limitant-se a defensar els seus interessos. Els resultats del 20-D, les grans pèrdues del Partit Popular i del PSOE i la irrupció de Podem i Ciutadans, obligaven a anar més enllà d'això. No ha passat. Certament no amb el pacte PSOE-Ciutadans, que és un acord còmode, en què cap dels firmants hi perd res, i no el salt qualitatiu amb costos i renúncies que el nou panorama exigeix.
Notícies relacionadesNo hi ha cap indici que res d'això hagi de produir-se d'aquí al 2 de maig, quan s'haurà de convocar eleccions. Rajoy vol presidir qualsevol coalició que impliqui el PP. Sánchez només podria batre'l si comptés amb Podem, però Iglesias posa condicions impossibles per entrar en aquest joc. A menys que es produeixi un miracle imprevisible, hi haurà eleccions el 26 de juny.
I llavors, ¿què? ¿Quina sortida proposaran els uns i els altres en les seves respectives campanyes electorals? A la gent li interessarà molt poc el que diguin els seus programes. El que vol saber és amb qui estan disposats a aliar-se per treure el país del marasme polític i a canvi de què. Però, o canvien molt les coses o els partits no sabran com respondre a això.
