¡Quina ineptitud!

Ni 100 dies de gràcia. El ja exalcalde de Girona, Albert Ballesta, n'ha tinggut prou amb 46 dies per demostrar de forma reiterada la seva ineptitud. És evident que mai hauria d'haver assumit el càrrec. Tan evident com incomprensible que Carles Puigdemont li confiés la vara d'alcalde. ¿Per què el president el va elegir a dit quan en el moment de confeccionar les llistes municipals l'havia relegat a un prescindible número 19?

L'error de Puigdemont no és intranscendent. La seva aposta per Ballesta va ser una decisió personal que s'escapa de la lògica democràtica i, vist com ha anat, de la meritòria. O el va escollir perquè va prioritzar la confiança davant la capacitat o va calibrar malament les facultats del seu substitut. És difícil decidir quina de les dues raons és pitjor. El cas és encara més lacerant al tractar-se d'una ciutat amb el pes de Girona. Un territori clau per a Catalunya i, també, per al procés. El fracàs de Ballesta implica de ple Puigdemont, però les ombres no semblen haver arribat a la Generalitat. De fet, res sembla alterar excessivament un dia a dia que transcorre entre promeses del Paradís a la cantonada i negociacions amb Guindos i Montoro per arribar a final de mes. Podria ser desesperant, però no ho és. Potser ha tornat l'oasi català i ningú es digna o s'atreveix a afirmar-ho. Potser vivim la calma prèvia a la tempesta. O potser, simplement, l'ambient s'ha tenyit d'una plàcida i entotsolada indiferència.