IDEES
Al marge del temps
Un clàssic no deixa d’emetre missatges. El que resulta interessant és que els missatges canvien amb les èpoques. Cap llibre sorgeix amb la garantia de resistir els embats del temps; es torna perdurable per la forma com és llegit. Certs autors tenen la fortuna de ser apreciats com si no pertanyessin a la seva època. Ens sorprèn que un contemporani escrigui com un narrador del segle XIX, però podríem tolerar-ho si arribés a nosaltres en forma desfasada o misteriosa. Fa uns anys, Sándor Márai va gaudir d’un redescobriment. Llegit tardanament, no se li va exigir cap historicitat. Més jove que Musil i Broch, escrivia com si fos anterior a ells, un exponent de les interioritats sentimentals de l’imperi austrohongarès. Però arribava tard i això permetia llegir-lo al marge de la seva època.
Es pot dir el mateix de Suite francesa, novel·la pòstuma d’Irè-ne Némirovsky, que va morir a Auschwitz el 1942. Va desaparèixer de l’escena literària fins que el 2004 es va publicar Suite francesa. Aquesta obra va ser rebuda amb un clam que potser no hauria despertat al seu dia, quan Sartre i Camus marcaven el pols intel·lectual francès.
Notícies relacionadesEl cas més recent dels autors que s’escapen als rigors del seu temps és el d’Elena Ferrante, pseudònim de l’autor o l’autora d’una vasta saga napolitana, aliena a tota recerca que s’escapi dels requisits d’una educació sentimental. Ferrante va captivar novel·listes com Jhumpa Lahiri i Salman Rushdie i el crític James Wood. John Freeman va escriure: «Imaginin-se que Jane Austen s’enfada i tindran una idea de fins a quin punt són explosives aquestes obres».
El que és estrany és que Austen hagi trigat 200 anys a enfadar-se. L’amiga genial, primera part del cicle napolità, recorda Donetes just quan la protagonista llegeix Donetes. Ferrante té la mirada d’una autora del XIX. El misteri de la seva identitat permet llegir-la com si no pertanyés a cap tradició. Com a autora viva seria antiquada, com a autora secreta està atractivament fora del temps.
