ANÀLISI
Un futur fosc
El terratrèmol-tsunami que l'11 de març de 2011 va afectar la central de Fukushima va sacsejar durament el Japó. Cinc anys després, la fiscalia va imputar tres ex alts directius de TEPCO, l'operadora de la central, per no haver pres mesures adequades per evitar la tragèdia. Es va confirmar una pèssima gestió, abans i després de la crisi nuclear, tant de responsables polítics com empresarials, que van reaccionar tardanament i van minimitzar els danys en els reactors.
¿Com es va poder produir un accident d'aquell calibre en un país líder tecnològic mundial? A Fukushima s'hi van sumar altes dosis d'inèrcia, indecisió i falta de transparència. Tot plegat a causa de la connivència entre polítics, funcionaris i directius de TEPCO. Els dirigents japonesos són eficaços treballant en equip, però, des de la nostra percepció occidental, poden pecar, a vegades, de falta de rapidesa i agilitat per prendre decisions. Hi prima l'acord per consens, cosa que porta el seu temps. A Fukushima es va reaccionar tard i malament.
Avui persisteixen problemes de governabilitat en la cultura política i empresarial nipona. El ministre d'Economia Akira Amari va dimitir el 28 de gener per presumpta corrupció.
Amb tot, la gran preocupació dels japonesos és la dificultat del Govern per superar més de dues dècades d'estancament econòmic. El Banc del Japó dopa l'economia injectant-hi liquiditat i recolza els grans conglomerats empresarials exportadors. Però els japonesos no perceben encara cap millora econòmica. Hi persisteix un cercle negatiu: els grups empresarials no repercuteixen els seus beneficis en el salari dels treballadors, que estalvien i frenen el consum, cosa que debilita la producció. El Govern va endarrerir fins al 2017 una segona pujada de l'IVA del 8% al 10%. El deute segueix en el 240% del PIB. El Banc del Japó va retallar el tipus d'interès fins al -0,1%. Però molts analistes dubten que això impulsi la demanda interna.
Moltes mesures monetàries però poques reformes estructurals. Creix el descontentament, però l'oposició política al Partit Liberal Democràtic de Shinzo Abe és inoperant. Les dades econòmiques són descoratjadores. El PIB va créixer només el 0,4% el 2015. La desacceleració de la Xina i altres economies emergents perjudica el comerç exterior del Japó. Tot i així, la balança comercial s'ha reequilibrat per la caiguda dels preus del petroli i gas importats.
Una dada sorprenent: mentre la zona euro va créixer l'1,6% el 2015 gairebé sense crear ocupació, el Japó manté la plena ocupació. Espanya va entrar el 2016 creixent més del 3% però l'atur supera el 20% i afecta els joves. En canvi, la taxa d'atur nipona és del 3,3% encara que també puja la precarietat laboral. La desocupació juvenil afecta només el 3,6%, i el 30% dels més grans de 65 anys prefereixen seguir treballant encara que sigui unes hores. Cal sumar la incorporació de la dona al mercat laboral. Influeix el factor demogràfic. El Japó té 127,1 milions d'habitants, 947.000 menys que el 2010, a causa de l'envelliment conseqüència d'un índex de natalitat d'1,4 nens per dona. També pel rebuig a acollir emigrants. Sense corregir el dèficit demogràfic, el Japó perdrà vitalitat i el seu futur s'enfosquirà.
