OPINIÓ
La refundació necessària dels sindicats
Els reptes que afronta Josep Maria Álvarez són titànics. El primer català a ocupar la secretaria de la UGT, un sindicat que es va fundar a Barcelona fa 128 anys, haurà d’afrontar als seus 60 anys la crisi de credibilitat que arrosseguen les centrals sindicals durant la crisi, semblant a la del bipartidisme. La reputació del sindicalisme s’ha vist entelada, i amb raó, per casos de corrupció i de mala praxi, com és el cas de les targetes black de Caja Madrid o els expedients de regulació d’ocupació (ERO) fraudulents d’Andalusia.
Als seus dirigents els ha faltat mà ferma per separar les pomes podrides i afrontar la renovació necessària a les seves files, amb més joves, dones i perfils nous. A més a més, la crisi ha minvat el seu poder amb la caiguda dràstica d’ingressos, subvencions i delegats a les empreses, cosa que ha debilitat la seva capacitat de pressió i influència davant dels poders.
En aquest sentit, aquest diari ha informat aquesta setmana de la pèrdua de 7.000 delegats a les empreses catalanes a causa dels innombrables tancaments i retallades de plantilla, amb especial incidència en les centrals majoritàries, UGT i CCOO. La salvatge reforma laboral del Partit Popular ha acabat de donar el cop de gràcia al dinamitar la negociació col·lectiva a les empreses i restar poder als agents socials per pactar les condicions laborals als centres de treball.
Els sindicats, però també les patronals, no ho tenen gens fàcil. Han de connectar amb les noves generacions, com ho han fet en certa manera Podem per l’esquerra i Ciutadans per la dreta, i alhora donar resposta no tan sols als actuals problemes del mercat laboral, molt més fràgil, fragmentat i global, sinó també participar en els grans debats de país.
La crisi ha deixat una societat més desigual, amb un sector de la població més gran en risc d’exclusió, i una taxa d’atur molt elevada que trigarà anys a drenar-se. El president de Telefónica, César Alierta, pronosticava en una conferència en l’última edició del Mobile World Congress que el 65% dels nens que comencen avui l’educació primària acabarà desenvolupant un lloc de treball que avui en dia encara no existeix i estarà relacionat amb les noves tecnologies.
Les conseqüències perverses de la desregulació han quedat més que patents els últims anys. Els més febles són els que acaben pagant els efectes més perversos del capitalisme salvatge. El paper dels sindicats com a defensors de l’equitat i la justícia en l’àmbit laboral és avui més necessari que mai. Però ells han de treballar per això amb transparència i independència.
