EDITORIALS
Un any després de la tragèdia dels Alps
El 24 de març del 2015 ha passat a la història de l'aviació com el dia en què el copilot d'un aparell comercial va estavellar la seva nau en un paratge dels Alps francesos. Els 144 passatgers i els sis tripulants del vol 4U9525, entre Barcelona i Düsseldorf, van morir, i a la inicial commoció pel que semblava un sinistre provocat per causes tècniques s'hi va sumar de seguida l'estupor mundial al saber-se que el copilot, Andreas Lubitz, havia planificat aquesta esfereïdora cerimònia de l'horror i que tenia severs antecedents psicològics que haurien d'haver alertat Germanwings, la companyia filial de Lufthansa per a la qual treballava.
Ha transcorregut un any des d'aleshores i les autoritats franceses, que ja van donar una mostra de diligència i rigor quan es van registrar aquests fets, han donat a conèixer un exhaustiu informe en el qual es confirma que Lubitz patia desequilibris psicològics des de feia anys i que fins i tot un metge li va recomanar ingressar en un psiquiàtric poc abans del vol fatal. Tant descontrol, si no negligència, obliguen a revisar tots els protocols de les companyies aèries sobre la vigilància, constant i rigorosa, de la salut mental dels seus pilots perquè no es pugui repetir un error tan clamorós. De l'amarga lliçó també n'han de treure conclusions els professionals de la medicina. En l'equilibri entre el dret a la intimitat (d'una dada mèdica personal en aquest cas), el secret professional i la seguretat aèria, aquesta última ha de prevaler sense cap dubte. L'informe de la comissió francesa deixa una inquietant qüestió en l'aire: si els metges privats que van tractar el jove pilot haguessin donat la veu d'alarma, ¿ens trobaríem davant el mateix escenari?
Els experts també recorden la necessitat que hi ha de comptar amb regles més estrictes sobre accés i permanència a la cabina dels avions. És una evidència palmària que amb un reglament que obligui que sempre hi hagi dos tripulants al comandament de l'aparell serien pràcticament impossibles les funestes conseqüències d'alienacions com la de Lubitz. En tot cas, és necessària una unificació de criteris en l'àmbit de l'aviació comercial des de la premissa que la seguretat absoluta no existeix però s'hi ha de tendir. El cas del 4U9525 ha hagut de servir per reduir els marges d'eventualitats tràgiques. ¿Ha sigut així?
