No ens feu avergonyir de ser europeus

Fa 2.500 anys, les illes del Mediterrani Oriental van ser el bressol de la ciència, les arts i la democràcia. Avui dia, constitueixen el lloc on hi ha en joc la supervivència d'Europa. Ens trobem davant d'un dilema: o assumim la nostra responsabilitat global enfortint els principis fundacionals del projecte europeu o permetem que naufragui irreversiblement.

Hi ha esperança. Durant aquests mesos, hem vist milers de ciutadans, voluntaris i cooperants esforçant-se a salvar vides, ajudant els que fugen de la guerra. Hem comprovat com municipis pràcticament sense competències portaven a terme tasques hercúlies d'acollida posant-hi els recursos que els estats negaven. No obstant, també hem constatat amb tristesa no només la incapacitat dels estats europeus per oferir una sortida digna a la crisi humanitària, sinó també l'estrangulament de les rutes de trànsit; l'augment del control i la repressió a les fronteres fins a arribar a l'aberració de l'acord amb Turquia, que contravé tota la legislació internacional en matèria d'asil i drets fonamentals.

La falta de sensibilitat demostrada pels estats europeus contrasta amb les iniciatives locals. Mentre els governs regategen quotes, les ciutats construïm plans de contingència i sensibilització que demostren que amb els recursos adequats disposem de més capacitat d'acollida que la reconeguda. Allà on els estats només arriben a acordar mesures repressives, els municipis treballem en xarxa per establir acords, com el conveni entre Lesbos, Lampedusa i Barcelona que permetrà la transferència de coneixement, recursos i solidaritat. Mentre els governs són incapaços de pensar més enllà de les seves lògiques nacionals, els ajuntaments de Barcelona i Atenes ens coordinem per pressionar els estats pel compliment de les obligacions ètiques i legals.

Nosaltres, les ciutats mediterrànies, fem una crida urgent a les altres ciutats europees per posar fi a aquestes polítiques inhumanes practicades pels estats i obligar-los a corregir el rumb davant la crisi humanitària més important des de la fi de la segona guerra mundial. Les famílies que han vist perdre les seves llars no s'aturaran en el seu entestament de disposar d'un lloc on viure en pau, per molts obstacles que s'hi posin. Cada nou impediment suposarà un risc afegit per a la seva vida i un incentiu més per a les xarxes que es lucren amb el tràfic d'éssers humans.

Exigim que no es ratifiqui l'acord amb Turquia, contrari a la legislació internacional i als drets fonamentals. Les vides humanes no es poden convertir en moneda de canvi per a acords econòmics i comercials. El dret d'asil és un dret humà bàsic que no pot ser objecte de rebaixes i mercadejos. Així mateix, exigim el final de la criminalització dels refugiats, els cooperants i els voluntaris que estan col·laborant en la seva acollida. La seva tasca hauria de ser motiu d'orgull i hauria de ser recolzada i incentivada per les institucions. Els successos viscuts aquests dies a la frontera de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia, les manifestacions xenòfobes que s'han desenvolupat en diferents països europeus i la seva posterior utilització en les conteses electorals, constitueixen una mostra d'indignitat que ens hauria de fer avergonyir com a ciutadans d'Europa i com a éssers humans.

davant d'això, comminem la Unió Europea que actuï per desenvolupar una política comuna d'asil, superant l'estretor de mires dels estats i actuant d'acord amb les ciutats que han demostrat la seva voluntat i capacitat d'acollida dotant-les de recursos. Per a això, els estats han d'assumir les seves responsabilitats i els acords d'assentament i reubicació de la població refugiada. Al seu torn, és necessari garantir rutes segures perquè la població refugiada en trànsit es pugui desplaçar sense posar en risc la seva vida i la seva integritat. Són milers de persones, moltes d'aquestes gent gran i nens que transiten a la deriva pels camins d'Europa. Tenen noms, històries i biografies. Necessiten cura, atenció i protecció. Necessiten que actuem.

Notícies relacionades

Un Sant Jordi multitudinari

La vora de la realitat

Els valors fundacionals d'Europa estan en joc i les opcions que es prenguin ara marcaran el futur de la Unió. Per això, demanem als estats que no prenguin cap decisió en el nostre nom que sigui motiu de vergonya i que recolzin les ciutats en la seva feina en xarxa perquè el Mediterrani torni a ser un pont de civilització, democràcia i esperança.

Ada Colau és alcaldessa de Barcelona; Giuseppina Nicoli, de Lampedusa (Itàlia), i Spyros Galinos és alcalde de Lesbos (Grècia).