Xi Jinping resintonitza els mitjans

L'impuls al paper del mercat i el foment de l'economia privada, signes liberals de l'actual fase del procés de reforma a la Xina, van de la mà d'un rearmament ètic i ideològic que, paradoxalment, aposta per recuperar vells ideals i estereotips de l'era maoista, especialment del període revolucionari. Així, el recent missatge de Xi Jinping a propòsit dels mitjans de comunicació ve a revalidar el seu control total per part del PCX. És cert que no és una postura nova, però sí que ho és, en temps de reforma, la insistència en la reafirmació frontista i sense embuts del paper del periodisme i la propaganda, als quals confereix una funció de primer ordre en l'adoctrinament públic, gairebé sense escletxes per a l'exercici d'un periodisme qualificable d'independent.

Aquesta al·locució del secretari general del PCX arriba tres anys després de l'inici de la campanya de «línia de masses», evocació de signe maoista també cridada a recuperar el lideratge públic del partit, molt afectat pel desviament ètic de les últimes dècades de desmaoització. La campanya esmentada, executada en paral·lel a la persecució de la corrupció, no devia fer l'efecte balsàmic esperat i avui, davant dificultats econòmiques que han de perdurar almenys un lustre a la vista de les pròpies estimacions socials, es requereix anar un pas més enllà en ralició amb els mitjans que proporcioni l'«energia positiva» necessària per impedir el qüestionament de la idoneïtat del PCX per dirigir la reforma.

El discurs de Xi es resumeix a advocar per un control encara més gran dels mitjans xinesos. Els seus antecessors, Jiang Zemin i Hu Jintao, mai van abaixar la guàrdia, però ara s'aventura un clar enduriment que es basa a considerar la informació com a escenari privilegiat i acarnissat de la lluita ideològica. En la seva etapa al capdavant del PCX, Jiang Zemin (1989-2002) va posar l'èmfasi en la subordinació de la informació a l'estabilitat, atribuint als mitjans una funció orientadora de l'opinió pública. Per la seva part, Hu Jintao (2002-2012), no sense contradiccions, va obrir una mica la mà, afavorint més transparència en determinats aspectes (com la informació sobre desastres, per exemple), procurant un augment de la comercialització dels mitjans sense perjudici de perseverar en el control polític i ideològic dels continguts. Hu, a més a més, va cridar l'atenció sobre la transcendència del poder tou i el paper dels mitjans en el desenvolupament d'una imatge internacional de la Xina d'acord amb els interessos del país.

L'asserció de Xi Jinping proscriu qualsevol autonomia dels mitjans de comunicació, el funcionament dels quals se supedita a les exigències polítiques que en cada conjuntura defineixi el lideratge del partit. L'alineament dels mitjans amb la posició del PCX ha de ser absolut, ve a dir, i la uniformitat en el missatge polític que han de transmetre a l'opinió pública no pot oferir cap mena de fissura. Així doncs, s'acosten temps als mitjans xinesos sense cap comoditat per matisar l'adhesió a la direcció del partit, que exacerbarà la seva agenda de control sobre tots, independentment de la plataforma que utilitzin, descartant-se fins i tot l'habilitació d'espai per a crítiques partidàries internes.

Aquest estrenyiment del control reafirma la supeditació a la propaganda oficial i a la posició del secretari general, i fa anar en orris els tímids experiments d'una premsa dotada de certa capacitat de control públic i de denúncia. En aquestes circumstàncies, qualsevol possibilitat d'innovació substancial queda aparcada i a expenses de l'agenda central del PCX, que imposa selectivament els espais de reforma i, alternativament, d'involució.

Sorprèn, per una altra part, l'al·lusió a l'objectiu estratègic complementari de facilitar una visió que augmenti el poder internacional del discurs xinès. Aquesta és una carència substancial de les autoritats, que no compten amb mitjans globals influents. Amb aquestes eines, pensar que la credibilitat internacional dels mitjans pot augmentar en paral·lel a la intensificació del control intern és totalment il·lusori. L'optimització d'aquesta possibilitat es contradiu amb la narrativa interna, obertament distorsionadora. La connexió de la Xina amb el món a partir d'una base tan poc sofisticada no podrà funcionar.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La Xina dels mitjans xinesos serà, més que mai, el producte de la imatge interessada del partit, si bé totalment incapaç de reflectir amb claredat la pròpia realitat. Suposarà un esforç gegant de control de l'opinió de resultat que al cap i a la fi podria ser va, una al·lucinació a contracorrent dels temps actuals que difícilment pot millorar la seva influència i credibilitat.

Director de l'Observatori de la Política Xina.