Recomposició de l'escenari

L'última enquesta publicada per EL PERIÓDICO ens proporciona una visió molt aclaridora del panorama electoral a Espanya després de la investidura fallida de Pedro Sánchez. El treball de camp, realitzat pocs dies després del debat parlamentari, recull l'ambient que ha deixat, i ens ajuda a fer-nos una idea molt clara dels paràmetres en què es mou la política, entre les negociacions per intentar una nova investidura i l'espasa de Dàmocles d'una nova convocatòria electoral. Aquests paràmetres ens donen una imatge que no acaba de concordar amb algunes de les idees que han anat circulant pels mitjans de comunicació, algunes de clarament deutores de les estratègies partidistes.

En primer lloc, l'enquesta realitzada pel Gesop demostra que unes noves eleccions no modificaran substancialment el panorama polític i parlamentari espanyol. És a dir, que el pluralisme ha vingut per quedar-se i que unes noves eleccions no ens faran torna a la situació prèvia al cicle electoral del 2014-2015. Ni Podem ni C’s són un suflé, sinó que compten amb suport sòlid entre la ciutadania. Aquesta idea la reforcen totes les enquestes publicades que, escó amunt escó avall, coincideixen amb l'estimació feta pel Gesop.

La majoria de les enquestes pronostiquen un descens del vot al PP i a Podem, els dos partits que van votar 'no' a la investidura del líder del PSOE, mentre que C’s milloraria el resultat del 20-D, i segons dues de les previsions ('El País' i la cadena SER) superaria Podem com a tercera força. Per la seva banda, tots els instituts demoscòpics (menys Gad3 per a 'Abc') coincideixen a suposar a IU un increment significatiu del resultat del desembre.

Sembla que les enquestes presenten un impacte evident del debat d'investidura, ja que pràcticament en tots els casos els partits que han apostat pel pacte i l'acord (C’s i IU, en contrast amb Podem) milloren resultats, mentre que les forces reticents al pacte (PP i Podem) són castigades.

Això ens porta a algunes consideracions. La primera es refereix al manteniment d'aquestes estimacions en el temps, o el que és el mateix, a l'interrogant sobre si aquestes dades reflecteixen realment una prospectiva electoral o simplement són una manifestació de simpatia en funció del paper que les diferents forces han jugat en l'intent d'investidura de Sánchez. És a dir, si el que observem és realment un canvi de vot o la reacció al debat, cosa que no vol dir que en cas de tornar-se a celebrar eleccions el panorama resultant sigui aquest i no un altre. Per exemple, no podem estar gaire segurs que en cas d'una nova convocatòria electoral la manifestació de suport a IU que recullen les enquestes s'acabi traduint efectivament en un vot a aquesta formació.

Aquest és un element inevitable en qualsevol enquesta, ja que la projecció en futur de les dades recollides en un moment concret (i en un moment com aquest, just després de la investidura fallida) és un exercici difícil. Encara més si es té en compte que és probable que alguns elements fonamentals de l'escenari polític podrien canviar d'aquí a la celebració d'unes noves eleccions al juny. Per citar només un exemple, el PP podria anar a aquestes eleccions amb un nou candidat, cosa que possiblement modificaria els equilibris entre l'electorat de centre i centredreta, impactant directament en la correlació de forces entre populars i C’s.

Dit això, les enquestes ens permeten en qualsevol cas analitzar els moviments en els espais electorals de cada força arran del debat d'investidura, de manera que ens donen pistes sobre les reaccions dels electors respecte de les accions dels diferents partits.

C’s apareix com el més beneficiat del debat, segons les dades del sondeig del Gesop. La seva posició intermèdia com a aliat del PSOE i enllaç entre aquest últim i el PP li ha obert les portes a la dreta i a l'esquerra, dos espais que concentren una gran quantitat d'electors. Per la dreta, els de Rivera sumarien prop de quatre-cents mil vots, encara que una part del seu vot se'n vagi al PP, possiblement pel suport de C’s al PSOE. Aquesta pèrdua en qualsevol cas la compensen per un transvasament massiu de vot popular (més de sis-cents mil vots). Aquest contingent podria correspondre amb el vot perdut per C’s en l'últim tram de la campanya, cosa que situaria els de Rivera en una posició similar a la del novembre, quan li disputaven la segona plaça als socialistes.

Pel costat esquerre és per on C’s aconsegueix els millors números, ja que el transvasament de més de mig milió de vots des del PSOE és net i no sembla que es correspongui a un retorn d'antics votants. Semblaria evident que el pacte amb els socialistes ha obert la porta del centreesquerra a Rivera. S'ha de veure si aquest transvasament es manté, igual que el del costat dret, en el fragor d'una nova campanya electoral.

L'altre gran beneficiat segons el sondeig del Gesop és IU, que es beneficia d'un moviment de més d'un milió de vots que canvien el vot entre les tres forces de l'esquerra. IU aconsegueix atraure prop de mig milió de votants de Podem, sense pràcticament cedir-li cap dels seus. També aconsegueix esgarrapar dos-cents mil vots del PSOE. Sembla evident que els de Garzón treuen rèdit de la seva posició com a enllaç entre Podem i els socialistes per forjar un pacte d'esquerres. Ara bé, part del vot aconseguit per IU, sobretot el transvasat per Podem, no és sinó un vot retornat, és a dir aquell vot d'IU que el 20-D va apostar pels de Pablo Iglesias com a vot útil de l'esquerra. Queda en suspens si aquest mecanisme d'utilitat no es tornaria a posar en marxa en una nova convocatòria electoral (sobretot tenint en compte les dificultats d'IU per convertir el seu suport en escons).

Possiblement l'aspecte més interessant del postdebat està en la relació entre Podem i el PSOE, en el sentit de veure qui s'ha beneficiat o a qui ha perjudicat la investidura fallida de Sánchez. Els resultats donen una imatge molt interessant, ja que si bé és cert que una part del vot a Podem s'ha transvasat al PSOE (més de quatre-cents mil), també ho és que una part del vot socialista ara votaria per Podem (més de dos-cents mil). És a dir, certament el vot negatiu dels de Pablo Iglesias sembla que els ha passat factura, però també li ha passat factura al PSOE aliar-se amb C’s. El resultat és clarament favorable als socialistes (el saldo és favorable al PSOE en gairebé dos-cents mil vots), però no els compensa gens la fuga enorme cap a C’s (el saldo total per al PSOE és negatiu en més de quatre-cents mil vots). Ni tampoc la fuga de suports de Podem recala majoritàriament al PSOE (es divideix entre aquest partit i IU al cinquanta per cent).

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Així doncs, semblaria que el debat d'investidura ha situat C’s en el centre del sistema, amb capacitat de recuperar un vot que li havia mostrat simpatia abans del 20-D però que havia acabat votant el PP, i un altre vot nou provinent del PSOE, que és el que podria habilitar-lo per arribar a la tercera plaça, desplaçant Podem. D'altra banda, semblaria que el debat ha recompost l'espai de l'esquerra, amb una minva del suport a Podem, que es divideix a parts iguals entre IU i el PSOE, que en part és electorat retornat a antigues fidelitats, però al mateix temps amb un nou transvasament de vot dels socialistes a Podem, possiblement descontent amb el pacte de Sánchez amb C’s.

A falta de conèixer els possibles moviments d'aquí a les possibles eleccions del 26 de juny, la conclusió que es pot treure d'aquest sondeig és que hi ha una important quantitat de vot mòbil, susceptible de canviar. Són pràcticament un milió al centre i centredreta, sis-cents mil al centre i el centreesquerra i gairebé un milió i mig a l'esquerra. C’s i IU, gràcies al seu paper en el debat d'investidura, són els actuals dipositants, però ningú pot assegurar que es quedin aquí. En qualsevol cas, els partits intentaran atraure's aquest vot els pròxims mesos.