L'ofici de la música

Des que la SGAE va caure en sac foradat amb els suposats tripijocs d'Eduardo Bautista i la seva cort d'aduladors, les notícies per als autors, músics, artistes i executants no han fet més que empitjorar.

Que pujar a l'escenari és cosa de vividors i bohemis que ens gratem la panxa és un clàssic a Espanya. No n'hi va haver prou que el Govern de Zapatero deixés el clan de la cella amb cara de tonto a les tres negant una llei antipirateria d'acord amb Europa, quin aspecte ens va quedar a tots quan vam veure que les úniques beneficiades eren les empreses de telefonia que es van forrar amb les descàrregues i van crear un efecte dòmino que es va voler atribuir falsament als nous temps. El negoci continua, simplement canvia de mà i de format; això és el capitalisme. Els portals pirates van fer el seu agost i l'autor, el músic i l'executant es van quedar amb un pam de nas. Com sempre.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Després va venir la supressió del cànon digital, un altre triomf de les majors tecnològiques davant de l'Estat, i van col·locar el marró a la resta dels ciutadans, que ara paguem el compte davant la no acció del Govern del senyor Rajoy. I ja per culminar un pla magistralment dirigit ens faltava la pujada de l'IVA cultural, amb l'efecte més directe de tots, la desaparició de més del 25% de les empreses vinculades per activa o per passiva a la cultura.

Així que quan un escolta que l'Ajuntament de Barcelona ha decidit dinamitzar la música en directe amb mesures efectives no pot més que celebrar la decisió. Els locals de petit format són imprescindibles per al bagatge de qui intenti fer de la música el seu ofici, perquè això al que ens dediquem molts ciutadans és un ofici com un altre qualsevol -amb les seves peculiaritats-, que forma part d'una indústria que al seu torn crea llocs de treball i un PIB que països com França o el Regne Unit saben com rendibilitzar creant talent i negoci a parts iguals.