2
Es llegeix en minuts

Després dels atemptats d'ahir a Bèlgica, es repeteix que convé posar més mitjans, intel·ligència i cooperació internacional per acabar amb el Daesh, tant a Europa com a Síria i l'Iraq, mentre ens preguntem a quantes llibertats haurem de renunciar per poder pujar en un avió. Però hem de ser conscients que el problema va més enllà de la irrupció de l'Estat Islàmic, i que si aquest grup és derrotat, altres agafaran el lideratge del terrorisme gihadista.

El primer i pitjor atemptat gihadista d'aquesta mena contra Occident va ser el de l'11-S a Nova York. Després n'hi va haver altres, com l'11-M a Madrid o els atemptats de Londres del 2005, i la franquícia que els planejava era Al-Qaida. I a més es van cometre centenars d'atemptats a l'Iraq, Jordània, el Iemen o el Marroc, amb víctimes musulmanes en la majoria de casos.

En dos anys, el Daesh ha crescut i s'ha menjat l'espai terrorista d'Al-Qaida per tres motius. El primer, perquè ja no crida només a morir per un paradís espiritual que espera els màrtirs, sinó perquè té el seu paradís, el seu califat, aquí a la Terra amb uns germans que acullen els nous combatents amb els braços oberts. Un territori a Síria i l'Iraq, a més d'altres espais a Nigèria o Líbia. Territoris on han imposat el que consideren la versió correcta de l'Alcorà i els hadices o paraules de Mahoma.

El segon és que a Síria i l'Iraq s'han forjat milers de combatents, molts d'ells europeus, que han après les tècniques de combat i atemptats suïcides, i tornen a Europa disposats a guanyar nous adeptes, a matar i a morir.

El tercer és que, a diferència d'Al-Qaida, que reclutava a les mesquites, o se'n servia per a la seva logística, s'estén i guanya adeptes per la xarxa, en un tu a tu en què els cossos d'intel·ligència sempre aniran al darrere.

Notícies relacionades

Per això, la qüestió no és només derrotar políticament i militarment l'Estat Islàmic a Síria, l'Iraq, Líbia o Nigèria, donat que si és vençut sorgiran altres sigles i franquícies amb idèntiques idees i visió de l'islam. Per derrotar el Daesh allà és necessària l'acció militar i d'intel·ligència, i també deixar de fer servir aquests països com un tauler en què Europa i els Estats Units, Rússia, l'Iran, Turquia i l'Aràbia Saudita viuen les seves disputes.

L'expansió del salafisme

Però encara que Raqqa i Mossul tornin a reintegrar-se a Síria i l'Iraq, i l'autoproclamat califa de l'Estat Islàmic acabi com Bin Laden, altres ocuparan aquest espai encara que només sigui a la xarxa. Per això és necessari actuar en les condicions socials de marginació i desarrelament identitari com les que es donen en barris com el de Molenbeek a Brussel·les d'on han sorgit els gihadistes europeus que combaten a Síria o atempten a Europa. I per un altre costat és necessari que les mesquites s'apartin de les visions de l'islam que s'oposen en ple segle XXI a constrenyir la religió a l'àmbit individual, negant la llibertat de consciència. I aquí jo no sóc optimista, perquè aquest salafisme s'expandeix pel món amb la benedicció i els diners dels nostres aliats saudites.