Tu i jo som tres
Les tribulacions de 8TV
Alfons Arús, director a 8TV del programa ’Arucitys’. /
Un tsunami -que desitjo que sigui passatger- envolta ara mateix la cadena 8TV. No em refereixo només a la liquidació del programa Trencadís, que en efecte va néixer com un disbarat i ha mort com a tal. Tampoc em refereixo només a la desaparició del programa El trident un mes després d'haver-se estrenat. A les cadenes de televisió és habitual que els naixements i les defuncions vagin de la mà. Em refereixo al que acompanya, a més, aquestes morts. En primer lloc, la sobtada dimissió del director de 8TV, Òscar Nogueira. Se n'ha anat i ha deixat a l'aire un souvenir. Ha declarat: «Des de l'entrada de Mediaset no em sentia ni còmode ni m'han tingut en compte (...) L'arribada de quatre persones de Mediaset a fer la meva feina ha sigut la gota que ha fet vessar el got». També Alfons Arús, una de les dues úniques estrelles -l'altra és Josep Cuní- que estan evitant que 8TV es precipiti en l'encefalograma pla, acaba de deixar un avís a navegants. Ha llançat preguntes en forma d'agulló, adreçades a Mediaset, la part copropietària -al 40%, per ara- d'aquesta cadena: «¿Per què Albert Rubio va ser rellevat del seu càrrec de director després d'aconseguir un rècord històric? (...) ¿Per què el seu substitut, Òscar Nogueira, dimiteix just ara? (..) ¿Quina deu ser la productora que està preparant el substitut de Trencadís?», afegint amb espant: «¡No sigui cas que torni a ser la mateixa, La Fábrica de la Tele!». ¡Ah! Hi ha cacau a 8TV, és innegable.
Aquí el que és rellevant, i origen i causa de la tribulació, és el disseny de cadena que el nou copropietari està impulsant. ¿Paolo Vasile, gran mariscal de Mediaset, pretén fer de 8TV una telecinque parlada en català? A la vista del pèssim resultat que ha donat Trencadís, no sembla un camí encertat. Es pot fer una altra pregunta: el copropietari encara majoritari, Javier Godó, ¿confia i recolza aquest disseny que impulsa el soci minoritari?
L'única estratègia perquè 8TV sigui viable, i tingui sentit, és plantar cara a TV-3. O sigui, transformar-la en la gran cadena privada catalana, informativament fiable, ideològicament plural, i amb un estricte sentit de la competència, que és molt sa. Això és el que ha fet Cuní, amb molt d'èxit, amb el seu programa. El disseny telecinque és una estratègia rara. Si prospera la via italiana, potser els que sospiten que existeix un pacte polític, de no competir mai amb TV-3, l'hauran encertat.
