'Nit i dia' i 'El Caso'
Fer que l'espectador entengui l'assassí que asfixia dones grans per venjar-se de la seva mare, interpel·lar-lo sobre si seria capaç d'actuar de la mateixa manera en cas de veure’s acorralat per les circumstàncies; preguntar-se què seria capaç de fer un pare per controlar la seva filla que va perdre la mare en un atemptat; mostrar la doble cara de l'executiu d'èxit que humilia els seus subordinats i és un ésser menyspreable. I tot això unit per una sèrie en què la trama criminal es barreja amb la vida del jutge o la forense és l'èxit de 'Nit i dia'. La sèrie que emet TV-3 situada a la Barcelona actual, amb uns personatges que sentim molt propers, que tenen uns problemes similars als nostres, i una cara molt diferent segons si són a casa, al bar o la feina, si és de dia o de nit.
Després d'anys de sèries nord-americanes d’il·limitats capítols com 'CSI', 'Mentes criminales' o 'Hawai 5.0', en què cada episodi comença i acaba una nova història, en la qual els policies i forenses descobreixen l'assassí sense implicació emocional i sense que aquests crims els facin evolucionar, sent les esporàdiques aventures sentimentals entre els agents, l'única trama que arrosseguen, TV-3 ens ofereix des del febrer la sèrie 'Nit i dia', creada per Jordi Galceran i Lluís Arcarazo, que s'emet els dilluns. Estrena que ha vingut acompanyat d''El Caso' a Televisió Espanyola, que retrata els crims d'aquesta Espanya dels anys 60 que investigava aquest peculiar i irrepetible setmanari amb uns mètodes que avui infringirien totes lleis.
Les dues sèries han tingut una excel·lent acollida al sentir-les l'espectador properes i en què la trama dels crims que investiguen es creua amb les vides dels agents, jutges i forenses. Però mentre 'El Caso' és el retrat d'uns crims, i uns mètodes policials i periodístics d'investigació d'una Espanya ja passada, que als que tenim certa edat ens evoca moltes coses, i permet als més joves conèixer com funcionaven les coses a la Espanya dels 60, 'Nit i dia', més enllà de la trama, interpel·la en tot moment a l'espectador amb la pregunta de què faria si es trobés en les mateixes circumstàncies.
Tenim el jutge Cases, que interpreta magistralment un Mario Gas que feia temps que no es deixava veure a la petita pantalla, acorralat per la invàlida de la seva esposa, una Viki Peña amargada que ha sorprès pel seu registre convincent. Hi ha el forense Aitor Otxoa (Miquel Fernández), que va perdre la seva dona assassinada per ETA, i desitjós de protegir equivocadament la seva filla, traspassa una porta de la qual no podrà fer-se enrere, creant un perfil fals de Facebook amb el qual xatejarà amb ella nit rere nit. Una cosa que molts pares i mares potser haurien desitjat fer sense ser, afortunadament, capaços de fer-ho. Tenim a la freda forense Sara Grau, que interpreta una enigmàtica Clara Segura, que es venja del desamor del seu marit, l'executiu Lluís Forés (Pablo Derqui), amb relacions noctàmbules turbulentes. Tenim l'assassí, el bomber Marc Ramos, que viu amb la seva mare, una lúgubre Carme Sansa, que salva ancianes de dia i les mata de nit, interpretat per un enigmàtic Marc Martínez, que quan està a punt de ser atrapat a l'ascensor després el seu últim crim, arriba a generar l'empatia del telespectador perquè no l'agafin.
Una sèrie de 13 capítols, amb moltes escenes rodades a l'Institut de Medicina Legal de la Ciutat de la Justícia i els seus voltants. Un organisme que mai no s'atura i en què cap dia és festiu, exigint una gran cooperació de l'esmentat organisme i els seus treballadors, i on es van donar situacions com haver d'interrompre i repetir escenes, al sonar el telèfon de la Guàrdia d'Urgències i Incidències, que sempre ha d'estar operatiu.
Quan es va presentar la sèrie, el seu creador, Lluís Arcarazo, va remarcar que "no és un 'CSI' a la catalana. No s'estudien els processos científics, sinó l'impacte d'estar en contacte permanent amb l'horror." Afegint que "el contrast és fonamental en la sèrie: entre el que som i el que mostrem. És una sèrie de forenses, de jutges, de policies, de delinqüents, però també una sèrie de personatges que no ensenyen exactament com són". I certament que ho ha aconseguit, i no serà estrany veure aviat la sèrie doblada al castellà o l'anglès a altres cadenes i que els 13 episodis tinguin continuació amb una segona temporada.
També hi ha forenses i cadàvers a 'El Caso' que emet Televisió Espanyola. I mentre a 'Nit i dia' veiem ancianes assassinades i com la forense se'n va a dormir al dia següent amb l'autor dels assassinats, a 'El Caso' la periodista Clara López (Verónica Sánchez) es cola al dipòsit de cadàvers un cop i un altre amb el seu company Jesús Expósito, interpretat sensacionalment per Fernando Guillén Cuervo, fan fotos de cos sencer de les víctimes, i com Expósito, davant el cadàver, es besa apassionadament amb la forense Rebeca Martínez (Natalia Verbeke), amb la qual té una relació secreta.
Notícies relacionadesA 'El Caso', que situa per ara els seus capítols a Madrid, també es barreja la investigació periodística i policial amb les vides del periodista Expósito i la del comissari Garrido (Antonio Camacho), ja que hi ha un crim de 20 anys enrere, mal resolt, d'una jove de qui tots dos eren amics. I veiem evolucionar molt ràpid la jove reportera que encarna Verónica Sánchez, la vida matrimonial de la qual rep un cop molt fort, i el supera investigant, analitzant i narrant els crims i misèries dels altres. Sorprèn la capacitat narrativa amb la qual en la ficció en redacten els seus articles, analitzen, especulen i s’interpel·len perquè l'assassí en un moment va perdre el seny. Però és que la premsa d'aquesta Espanya franquista, totalment sotmesa a la censura no podia analitzar, especular ni qüestionar res, excepte els motius pels quals algú, fins llavors aparentment normal, matava amb un estilet, una soga o una destral el seu veí o a una prostituta.
És d'agrair que 'El Caso' reprodueixi el personatge de la degana de la premsa de successos a Espanya, Margarita Landi, que fumant la seva pipa, encarna l'actriu Blanca Apilánez, la mateixa que fa de directora del CNI a 'El Príncipe'. Però potser hi trobarem a faltar a l'altre gran periodista de successos d'aquella època, Enrique Rubio, que malgrat viure a Barcelona, va ser part fonamental del dia a dia d''El Caso'.
