Obama i el Che

El dia que va néixer Obama, el Che era un home de 33 anys, ministre d'Indústria i comandant de la revolució cubana. Havia viatjat a l'Uruguai per participar en l'assemblea del Consell Interamericà Econòmic i Social. Tres mesos abans, els EUA havien naufragat a Playa Girón en el seu intent d'envair Cuba. La revolució sumava dos anys de vida i el bloqueig dels EUA ja era una realitat, encara que oficialment s'iniciaria sis mesos més tard. Un bloqueig econòmic, comercial i financer que ha afectat durant dècades la vida dels cubans. A Montevideo, el Che va assenyalar l'imperialisme com l'enemic que significa pobresa, assassinat, incultura i opressió. Allà el coneixeria el periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano. La trobada li va quedar gravada a la memòria: «Recordo aquella esplendor. Suposo, no ho sé, que era llum nascuda de la fe. I que no era fe en els déus, sinó en nosaltres, els humans, i en la terrestre energia capaç de fer que demà no sigui un altre nom d'avui». Però la resplendor es va anar esgrogueint, com les parets amb esvorancs dels edificis de l'Havana, com els lemes d'una utopia derrotada. Aquesta setmana Obama s'ha fotografiat davant una monumental efígie del Che. Entre una cara i l'altra persisteix la invisible presència d'una multitud de rostres que van creure i van patir el pols d'unes ideologies que van mercadejar amb la misèria i es van oblidar d'ells. La fe, al final, només va servir els déus.