Pur sentiment
Hi ha morts que et deixen molta tristesa malgrat tractar-se de gent que no forma part del teu arbre genealògic
Hi ha morts que et deixen el cor encongit malgrat tractar-se de gent que no forma part del teu arbre genealògic. Aquests morts que fereixen com si fossin de la teva pròpia sang solen formar part d'un bagul sentimental que, la major part, és ple de records i vivències que provenen de la teva època de formació i Cruyff va ser pur sentiment.
Johan Cruyff ha mort i la sensació de buit és immensa. De sobte, he tornat al carrer María Barrientos on vivíem els Vázquez i els Sallés, en ple barri de les Corts, i em veig travessant l'asfalt de la mà dels meus pares per assistir per primera vegada a un partit de futbol. Tinc set anys i vaig a veure Johan Cruyff, l'holandès volador que ha tornat al Barça la il·lusió de viure després de molts anys de depressió.
AMOR PEL FUTBOL
Johan Cruyff em va fer estimar el futbol i a convertir-lo en una religió. Fins que l'holandès no va aterrar al Camp Nou, el 'balompié', així l'anomenaven els acadèmics obstinats a castellanitzar els anglicismes, era un esport que veia amb cert recel. Diumenge sí, diumenge no, els meus pares desapareixien de casa per culpa del futbol i jo els esperava impacient fins que tornaven, dues hores més tard, amb un munt d'amics amb ganes de beure, de fumar i de discutir sobre una vida controlada pel Caudillo. Un malson.
Seria una exageració dir que Cruyff em va canviar la vida però gairebé. Des que vaig veure Johan vaig saber sense entendre-ho que la meva existència estaria lligada per sempre a una religió panteista i en què aquest noi prim i de canvi de ritme elèctric seria un dels seus déus. Des que el vaig veure per primera vegada aquella tardor de 1973, vaig convertir Cruyff en el meu ídol espiritual i el vaig seguir allà on el seu esperit iconoclasta el va portar. Si una vegada he plorat a llàgrima viva va ser quan la Taronja Mecànica va perdre el Mundial de 1974 contra l'Alemanya de Franz Beckenbauer i des d'aleshores pateixo de deshidratació.
El meu pare solia dir-me amb certa sorna: "Daniel, la vida no és com l'esperàvem". És cert, però Cruyff va canviar la història del Barça i, gairebé, la de la meva vida
Si una vegada vaig estar a punt de perdre la fe va ser durant els nefastos anys de la dècada dels 80 i va ser Cruyff, tornant al club com a entrenador, el que em va retornar la confiança en una religió que durant els últims anys m'ha salvat de caminar per camins nefastos. Aquest gran Barça capitanejat per Leo Messi que expandeix el seu perfum de gran futbol pel món i que no para de reclutar adeptes no hauria existit mai sense Cruyff i les seves cruyffades.
El meu pare solia dir-me amb certa sorna: “Daniel, la vida no és com l'esperàvem”. És cert, però Cruyff va canviar la història del Barça i, gairebé, la de la meva vida.
