Un Camp Nou anomenat Johan Cruyff

Una de les reflexions meravelloses que deixa aquest número 14 inoblidable era que jugar a futbol és molt fàcil, però arribar a aquesta simplicitat és el més difícil que hi ha. Tots arrufàvem les celles, analitzàvem el disbarat i al final arribàvem a la conclusió que era impossible concentrar tanta saviesa sobre aquest esport en tan poques paraules. A diverses generacions de barcelonistes i d'amants del futbol ens fa mal el cor avui perquè ha mort un déu, un messies, un home que ens va fer la vida més feliç, més divertida, més apassionant.

Ja corre un clam arreu:  no hi haurà millor manera de recordar la seva existència i tot el que va donar al Barça Johan Cruyff que posar el seu nom al nou estadi. Sembla una decisió molt senzilla, així que, seguint la immortal lògica cruyffana, potser resultarà difícil d'aconseguir. Però si estem d'acord que el Camp Nou és un temple, és just que l'anomenin com el practicant més sagrat que hi ha habitat, i que cada partit sigui un homenatge a l'home que ens va fer sentir com Déu.