EDITORIALS
L'auge de la ultradreta a Europa
Arran de les recents eleccions a tres länder alemanys s'ha tornat a plantejar la qüestió del creixement de l'extrema dreta a Europa. A Baden Württemberg (15,1%) i a Renània Palatinat (12,6%), el partit ultra Alternativa per Alemanya (AfD) va obtenir resultats apreciables, però l'explosió es va produir a la regió de l'est Saxònia-Anhalt, on AfD es va disparar fins gairebé el 25% dels vots. L'alarma s'ha estès a Europa perquè l'auge d'AfD succeeix a la irrupció als carrers del moviment xenòfob Pegida i perquè qualsevol aparició a Alemanya de partits que recordin el seu terrible passat constitueix un motiu de profunda preocupació.
¿Per què creix l'extrema dreta, no només a Alemanya, sinó a molts països de la Unió Europea? Les causes són diverses i no s'expliquen només pels estralls de la crisi. Si fos així, hauria de tenir més presència en països rescatats com Portugal o Irlanda o que ho han vorejat com Espanya. La crisi, el desprestigi dels partits tradicionals, incapaços d'oferir alternatives, o la corrupció sistemàtica són, sens dubte, causes que afavoreixen la irrupció de partits o moviments de protesta contra el sistema.
Notícies relacionadesL'últim any, una altra de les causes que poden explicar el creixement de l'extrema dreta és la qüestió dels refugiats i la por irracional que els moviments de desplaçats produeixen en àmplies masses dels països desenvolupats castigats per la crisi econòmica i social. S'ha comprovat clarament a Alemanya, on la postura valenta i coherent amb els valors europeus d'Angela Merkel ha sigut forçada a retrocedir davant els problemes suscitats a les seves pròpies files i en els seus socis europeus, incapaços de dissenyar una política d'acollida de refugiats, per acordar al final un pacte vergonyós amb Turquia amb l'objectiu contrari: expulsar en comptes de distribuir per Europa els fugits de les guerres.
No obstant, aquest acord, anunciat abans de les regionals alemanyes, tampoc va servir per frenar el creixement de la ultradreta, que només es podrà aconseguir amb polítiques eficaces contra la pobresa i l'exclusió social i amb una pedagogia creïble que allunyi les pors i difongui la idea que en una Europa envellida -perdrà 50 milions de persones en edat de treballar en 50 anys- no només no sobren immigrants, sinó que en faltaran.