tu i jo som tres
'Minister Calçada in Singapur'
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
Segueixo pensant que Miquel Calçada (Afers exteriors, TV-3) és l'únic, autèntic i genuí ministre d'afers estrangers que té la Generalitat. Raül Romeva hauria de fixar-se en ell. A Calçada no li fa falta anar pel món amb una targeta de visita en què posi minister. Amb el micro i la càmera de TV-3 en té prou. Ja fa set temporades que s'endinsa en països amb una desimboltura bàrbara. I el més meravellós: el Govern central no li ha aplicat ni típex ni res. És fantàstic. Jo crec que amb ell de titular del foreign office, també amb Quim Masferrer com a minister del Home Department, o sigui, com a conseller de l'Interior agropecuari, i a més amb els habituals serveis d'agit-prop de la seva, elpresidentpot estar tranquil en matèria d'estructures d'Estat. Aquesta setmana, Calçada ha viatjat a Singapur. Ha captat bé la personalitat d'aquesta república que té les dimensions de Menorca, i en la qual, només 50 anys enrere, tots anaven en tapanaps i es dedicaven a la pesca de la cloïssa. En menys de mig segle han aconseguit un liberalisme capitalista a tot drap i una altíssima renda per càpita
-juntament amb tremendes desigualtats socials-, a base de fer que el país funcioni com una empresa privada: el president actua com a chairman, i el primer ministre, com a conseller delegat. Ordre estricte, prohibicions a dojo, pena de mort a tot aquell que porti un bri d'herba a la butxaca, i suprimit el dret de manifestació o de protesta, Singa-pur s'ha guanyat apel·latius pintorescos: des de dictadura democràtica sense ideologia fins a democràcia tunejada. Deia Calçada, amb segones: «¡Aquí les prohibicions et fan lliure!» ¡Ah! És un oxímoron, un contrasentit, realment notable.
Aquesta visita ha sigut útil i molt aprofitable. Però m'hauria agradat que Miquel Calçada, en lloc de prendre's el famós còctel Singapore sling al Long bar de l'Hotel Raffles, se l'hagués pres al Casino Marina Bay Sands. És possible que allà s'hagués trobat amb el seu propietari, el magnat Sheldon Adelson, o la seva mà dreta, Michael Leven. ¡Ah! Hauria sigut una conversa summament interessant. Fa menys de quatre anys, Adelson i Leven van ser rebuts a la Generalitat amb una il·lusió extraordinària. Era quan a CiU flipaven amb la idea d'un enorme parc temàtic dedicat a la ruleta i al black jack. S'havia de dir Barcelona World. No sabem si aquella fabulosa operació s'ha evaporat o està en estat de letargia.
