Connexió
El diccionari té tants sinònims de lloa com de menyspreu. Per raons d’ordre alfabètic, la L precedeix la M, i per falta d’espai es poden haver perdut molts peròs a la gestió d’Alierta en favor d’aplaudiments, lloances i altres sinònims de lloa. El més desapassionat seria recordar que aquell bon funcionari d’elit (agent de borsa) que presidia una companyia que només distingia entre ros i negre, amb filtre o sense, va saber aterrar en una companyia falsament privatitzada per Aznar (un altre funcionari d’elit) i aconseguir mantenir-la fins avui. Certament, ho va aconseguir per ser una companyia regulada i controlada pel Govern (Alierta no va sotmetre el càrrec al consell d’administració després de la privatització) i amb la galant expansió per les Amèriques de la mateixa llengua (preterint l’expansió estratègica a Europa), gràcies a les fèrries tarifes que van garantir ingressos fixos i un mercat gairebé captiu. La Telefónica d’Alierta sobreviu i té posició dominant en no pocs mercats.
Amb tot, és un mèrit respectable, sobretot si es recorden casos similars i de la mateixa època amb resultats nefastos del centralisme intervencionista com l’Endesa de Manuel Pizarro. Hi ha relleu a Telefónica abans que a la Moncloa. No serà l’últim. L’Ibex en sap més.
