El tramvia de la Diagonal i el Liceu

Hi ha dos temes urbans dels quals s'està parlant en els mitjans i que penso que paga la pena comentar arran dels arguments que s'utilitzen en favor o en contra de l'un i de l'altre. El primer és el plantejament que s'ha fet de voler enllaçar per la Diagonal les dues línies actuals del tramvia. És evident que si només es mira el plànol, de seguida sorgeix la lògica primària d'unir les dues línies pel camí més curt. De vegades, però, és precipitat quedar-se en un aparent sentit comú perquè una anàlisi més aprofundida, és a dir, amb visió global del tema, pot dissuadir d'adherir-se a una decisió que pot ser errònia. S'ha de tenir molt en compte que la introducció del tramvia suposa l'eliminació de les diverses línies d'autobús que passen pel tram considerat, i cal pensar en la funcionalitat del transport públic en el sentit que doni un bon servei als ciutadans. Per tant, hem d'estudiar les conseqüències de prescindir dels autobusos actuals i comparar la rigidesa del recorregut del tramvia amb la flexibilitat que ofereixen els busos d'ara. En efecte, proporcionen al ciutadà un ventall més ampli de trajectes que, al seu torn, solucionen millor les diferents necessitats dels usuaris. Tant al principi de l'avinguda com a l'extrem alt (més enllà de la plaça de Francesc Macià) segueixen rutes variades que s'adiuen amb les diferents necessitats dels ciutadans. Això vol dir que proporcionen una sèrie de viatges amb origens i destinacions diferents tot i que coincideixen en el tram de l'avinguda.

Hem de ser conscients que la rigidesa de la ruta del tramvia, que només transitaria per la Diagonal, podria fer que molts ciutadans haguessin d'agafar dos mitjans diferents per a cada trasllat. És una consideració que cal estudiar. Aquest podria ser un primer argument en contra de la introducció del tramvia per la Diagonal. Per tant, la pregunta pertinent hauria de ser per on s'han de connectar les noves línies del tramvia i no partir de la idea fixa de fer-ho per l'avinguda. Considero que la veritable qüestió és aquesta.

Hi ha un altre aspecte que cal tenir en compte. Em refereixo a l'important paper que una part de la Diagonal juga a la ciutat. Parlo del principal espai de centralitat que té Barcelona format per la Rambla, el binomi passeig de Gràcia / rambla de Catalunya i la ròtula de la plaça de Catalunya i, a més, carrers adjacents. Doncs bé, la magnífica reforma d'un tram de la Diagonal fa possible la seva incorporació a aquest espai. I com que la potència urbana de Barcelona va en augment (entre ciutadans i visitants), dóna lloc a ampliar l'extensió d'aquesta centralitat, sumant-hi el tram de l'avinguda entre la plaça de les Glòries i el passeig de Gràcia (previ eixamplament de les voreres), sobretot si a les Glòries s'hi fes una plaça i no el disbarat urbà de posar-hi un gran parc. En carrers plens de vida urbana, ¿és lògic posar-hi un mitjà de transport amb mecanismes ben visibles que queden fixats a l'espai públic? ¿Ens imaginem què passaria si el tramvia passés per la Rambla o pel passeig de Gràcia? És el segon argument per estar en contra de posar-lo a la Diagonal. En qualsevol cas, la unió de les dues línies es podria fer per altres carrers de la trama de l'Eixample menys preeminents que aquesta avinguda.

També es debat retocar la façana del Teatre del Liceu. És un tema arquitectònic, però en aquest punt té ressonàncies urbanístiques atès que l'edifici és l'emblema d'un equipament cultural important i amb projecció internacional. Requereix, doncs, apropar-s'hi des de la doble visió d'aquestes dues disciplines. És evident que intervenir en qualsevol façana d'un edifici construït és un tema delicat que mereix respecte, però cal analitzar cas per cas i considerar l'abast i les conseqüències d'una obra d'aquesta mena. La proposta d'afegir-hi unes peces distribuïdes regularment en les dues plantes intermèdies crec que reforça la visió de l'edifici original, és a dir, li imprimeix el caràcter que ara no té i això és molt important. Es tracta d'una edificació que, insisteixo, és la representació d'una eina cultural de prestigi.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No es desfigura l'obra original sinó que manté el seus trets i li augmenta el valor. Per tant, la idea central és bona però entenc que cal matisar-la en el sentit de reduir la dimensió de les peces i, a més a més, augmentar-ne la quantitat. Així oferiria una imatge discreta però, alhora, fàcilment memoritzable.

La meva opinió, doncs, és que s'ha de reconsiderar la implantació del tramvia per la Diagonal en aquest tram que formarà part de l'ampliació del gran espai de centralitat de la ciutat. Quant a la façana del Liceu, caldria mantenir la idea bàsica però, això sí, apreciablement corregida.