Colons impurs en la nova república

El manifest del grup Koiné (que en grec significa llengua comuna) defensa el català com a única llengua oficial de la futura república catalana. És una postura que ve sent defensada des de fa molt temps per determinats sectors filològics i sobiranistes davant la situació crítica i anòmala del català que aquests sectors perceben. Cal recordar, no obstant, que Junts pel Sí i destacats líders avui al Govern de la Generalitat ja van deixar clara la seva posició a favor de la doble oficialitat de català i castellà en la futura Ítaca.

El grup Koiné manifesta que és urgent prendre consciència del que consideren el principal problema social actual: la minorització del català creada per la dominació espanyola. Aquesta dominació, diuen, fa que la llengua autòctona catalana es vagi convertint en una llengua minoritària i "privativa d'una comunitat tancada", mentre que "la llengua d'immigració espanyola" acaba sent la nacional, la normal i la dominant. Tal qual. És més, sense cap rubor denuncien que aquesta anormalitat queda distorsionada o camuflada per les enquestes lingüístiques que es fan i publiquen. És una cosa increïble. Els firmants, que es consideren filòlegs, docents i personalitats de la cultura catalana, reneguen de les dades que obtenen les enquestes com a falses per no ajustar-se a la seva percepció intuïtiva de com està el català i com s'usen i conviuen les diferents llengües existents. És una actitud pre-racional i acientífica molt preocupant venint de qui ve.

"COLONITZACIÓ LINGÜÍSTICA"

El seu manifest fa un recorregut històric de la bilingüització forçosa que denuncien i que començaria el 1714 arribant fins avui mateix, en què regna una "ideologia bilingüista" acomodada i conformista. Durant l'etapa franquista, a part de la repressió i assimilació de la llengua i la cultura catalana, afegeixen que la immigració espanyola vinguda des dels anys 60 va ser un "instrument involuntari de colonització lingüística". Vaja, sembla que hem avançat una mica en l'imaginari fantasiós de la catalanitat més pura. Sabíem que als fills de la immigració espanyola se'ns titllava de colons, però ara sembla que aquest sector racial de la catalanitat infereix que ni Franco ni els milions d'emigrats tenien tanta malícia i afany colonialista. Vam ser colonitzadors involuntaris. Moltes gràcies. Després de 45 anys, afegir això d'involuntari és l'única concessió que han fet en el seu pensament mineral i granític ple de prejudicis i etnocentrisme. ¿Així pensen arribar a Ítaca? ¿Són conscients dels efectes secundaris que pot tenir el seu manifest? ¿De veritat coneixen la complexa diversitat de la societat catalana quan ells mateixos diuen viure en una bombolla "privativa i tancada" i rebutgen les dades científiques i sociològiques? Més cofoisme .

EL MODEL D'IMMERSIÓ  

Segons les dades oficials de la recent Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població (EULP-2013), el 31% dels catalans té el català com a llengua materna o inicial, el 55% té el castellà i un altre 11% té altres llengües que no són ni català ni castellà. Malgrat aquesta asimetria demogràfica, gairebé tres milions de persones han après i saben parlar el català encara que no sigui la seva llengua inicial. En diversos àmbits quotidians, l'ús exclusiu del català supera aquest terç de catalans autòctons: quan visitem el metge, un 40% ho fem només en català, un 42% quan anem al banc, un 45% en les empreses i llocs de treball, un 46% quan ens adrecem a organismes de la Generalitat i un 48% quan ens relacionem amb l'Administració local. Són les dades que ells no es creuen. Ni diglòssia contra el català com a llengua subordinada en nivells oficials (excepte en l'administració de justícia i altres búnquers menors) ni minorització destructora i assimiladora del català com a llengua residual.

Marie McAndrew (2013) destaca l'harmonia i bona convivència entre català i castellà, cosa que no és habitual en altres contextos bilingües (Quebec, Bèlgica o Irlanda del Nord). L'anomenat model d'immersió escolar o de conjunció ha sigut reconegut internacionalment com un model d'èxit que articula la cohesió social i, sobretot, evita l'etnificació i la segregació entre grups lingüístics. Malgrat això, el relat del manifest del grup Koiné cau en aquest pecat: etnificar i construir noves fronteres entre la puresa de la llengua mare nacional i la impuresa dels aloglots (els que no parlen l'única i oficial llengua nacional).

TANCATS EN EL SEU MÓN

Delimiten que hi ha una llengua "endògena" i una altra d'"exògena" (en singular, sí, és clar, només es refereixen a la castellana com a nociva). Reivindiquen en la futura tepública la recuperació progressiva de la "genuïnitat de la llengua catalana" (sotmesa a impureses i barbarismes). Arriben a determinar què fer amb l'aranès reivindicant també la seva oficialitat única per als ciutadans de la Vall d’Aran (¿amb o sense el seu permís?). Per últim, fan una crida per crear un "ampli moviment ciutadà" per la normalització del català on conflueixin tots sense importar el seu origen ni la seva llengua però tots molt conscients de superar l'asfixiant subordinació lingüística. Com a colofó, afirmen sense immutar-se que el problema més important de la futura república és el problema lingüístic.

És clar, com que viuen tancats en el seu món filològic i literari no saben que el principal problema és i serà l'augment de la desigualtat social. Entre el 2007 i el 2014, Catalunya lidera el principal augment de la desigualtat mesurada per Gini de tota la Unió Europea (+12%), més que Espanya (+8,7%) i més que Andalusia (+6,5%). No saben que la colossal crisi ha empobrit i desclassat el 30% dels catalans adults només fins al 2012. No saben que, per culpa de la crisi, el 40% dels nostres conciutadans viu pitjor que els seus pares, en descens social i ocupant una classe social més baixa. No saben que tan sols un 33% de la població catalana viu en plenes condicions de benestar i sense cap vulnerabilitat ni privació. No ho saben, però saben que el principal problema és el lingüístic perquè així ho dicten ells.

UN PINYOL MOLT RACIAL I PURISTA

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Paternalisme, elitisme indignat i assimilacionisme. Serien els tres qualificatius que es mereixen els conciutadans aprensius i sensibles del grup Koiné. Després de dècades i segles de patir un dur assimilacionisme hispà, res com repetir la fórmula amb els colons impurs de la nova República que es resisteixen o parlen malament el català. Tot sigui per posar la llengua catalana en l'altar sagrat preeminent, a força de llei i amb proves que serien semblants a les de neteja de sang, com es feia a l'Espanya decimonònica (un tancament segregador i discriminatori que, per cert, mai es va aplicar a Catalunya). Si això han après dels seus colonitzadors, més els val que llegeixin alguna cosa del pensament postcolonial i moderin les seves angoixes i presses identitàries.

Menys pensament màgic i sagrat i més sociologia, més trepitjar el carrer, més Meridiana i barris del Besòs i més empatia transcultural amb les múltiples alteritats que són i fan de Catalunya una realitat mestissa, impura i tolerant sota un rerefons mil·lenari que no es perdrà mai. Acaben de donar una munició identitària als identitaris de l'altre costat, que explotaran durant molt temps a veure si compleixen amb el presagi d'Aznar i aconsegueixen la ruptura de la societat catalana des de dins. L'alarmisme i el to discursiu del grup Koiné no seduiran el mig milió de votants que falten per arribar a Ítaca. Per no comptar la fuga de milers de vots diletants. Hi ha un pinyol molt racial i purista de sobiranistes  que segueixen creient que la bandera identitària és la clau de la independència. L'autèntica clau és la bandera redistributiva, perquè sense la promesa de justícia social, igualtat d'oportunitats i universalisme no val la pena construir cap nova república. I menys si neix des de l'exclusió i la imposició cultural trencant una cohesió bàsica i seductora que ens ha conduït fins aquí.