El remolí de la mort

L'escena no pot ser més tranquil·la, freqüent i hipnòtica: una multitud de formigues desfilen disciplinades en línia recta cap a un destí aparentment ben determinat. De sobte, en algun punt de la processó, sorgeix alguna cosa que pertorba un ordre que es diria ancestral i etern: uns quants individus s'han desorientat i entrecreuen els seus camins en totes direccions. La processó uniforme s'ha convertit en un bullici caòtic… fins que, de mica en mica, el caos és vençut per un ordre nou.

Però l'expedició ja no es dirigeix enlloc. Milers d'individus circulen ara sense adonar-se que acaben passant sempre pel mateix punt. Ja no hi ha objectiu, passat ni futur. Les obreres caminen i caminen en un cercle sense fi i van caient exhaustes fins que mor l'última.

Les formigues tenen una enorme diversitat de comportaments. Hi ha formigues nòmades, sedentàries, carnívores, vegetarianes, agricultores, carronyeres, oportunistes, mimètiques, críptiques… però n'aprenen poc. Quan una formiga exhibeix una innovació radical és que ja és una altra formiga. Una formiga no té pla b. Tot el que fa està programat en la seva genètica. El seu temps de vida és massa curt perquè pugui adaptar-se a un capritx de la incertesa. Les formigues que entren en el cercle de la mort usen l'olfacte per seguir el rastre de les feromones que han deixat en el terreny les seves predecessores en la marxa. Moltes espècies de formigues cegues o gairebé cegues fan servir aquesta tècnica com a solució única per orientar-se. Cap incident atzarós fa que la seva estratègia pugui canviar.

Des que cada ciutadà va amb una càmera de vídeo a la butxaca (oficialment, ja existeixen més smartphones que habitants al planeta), pocs fenòmens improbables passen inadvertits: caiguda de meteorits, tsunamis, terratrèmols, accidents, assalts, atacs terroristes, una balena passejant amb la seva cria... És difícil que passi res sense que hi hagi una càmera a prop per enregistrar l'esdeveniment. (Molt sospitosament, des de l'aparició dels mòbils només ha caigut en picat el nombre d'albiraments d'ovnis).

Per tot plegat, Youtube és un aparador altament probable per trobar-hi successos improbables. I allà és, en particular, on es poden observar diversos casos espectaculars de multituds de formigues agonitzant obcecadament en cercle i a pinyó fix. Els comentaris dels observadors espontanis d'aquest fenomen destaquen per la seva tendència antropocèntrica i per les seves bromes: misteriós suïcidi en massa, ritual màgic, exaltació mística col·lectiva, cerimònia de cohesió social, concentració en trànsit, consum d'alguna planta al·lucinògena, adhesió identitària… ¿és possible que un comportament tan coherent i homogeni no tingui una explicació intel·ligible?

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Com es produeix aquest fenomen? Especularem en sis temps. Temps u: una multitud de formigues desfila tranquil·lament en ordenada processó; tot va bé. Temps dos: un individu es despista (mai més ben dit) i se surt de la formació; l'excepció no té per què transcendir. Temps tres: el despistat es posa a explorar el seu voltant intentant recuperar el rastre per tornar a la comitiva; si només es perd un membre de l'expedició per a la colònia no és greu. Temps quatre: la formiga perduda ensopega de sobte amb l'autopista general, cosa que passa a prop d'on es va despistar però en un punt anterior en el sentit de la marxa. Això significa que l'individu torna a passar pel fatídic punt; en principi es diria que s'ha salvat, però ara podria haver-hi conseqüències irreversibles. Temps cinc: en la ruta s'ha creat una bifurcació, és a dir, hi ha un breu segment de la trajectòria que és comuna a la ruta original i al bucle. Això significa que part de les formigues que arriben per darrere segueixen la ruta correcta però que n'hi ha unes altres, infortunades, que queden atrapades en el bucle; la pertorbació és local però es pot estendre. Temp sis: amb el temps la pertorbació en la bifurcació s'esmorteeix o s'amplifica; si s'amplifica llavors el bucle s'arrodoneix i es tanca cada vegada més sobre si mateix. Les formigues, que tenen la prioritat única i obligada de seguir el rastre de les feromones, van caient esgotades i els seus cossos inerts es van acumulant al centre de la tragèdia, que és on reben menys cops. Sembla un forat negre empassant-se tota una galàxia.

El fenomen, que és conegut com a 'antmill' (molí de formigues), serveix com a metàfora del comportament humà malgrat (o precisament gràcies a) l'enorme distància que separa la intel·ligència humana de la d'un insecte. Una formiga solament és capaç d'anticipar el que ja ha passat. Únicament llegeixen un llibre, el que està imprès als seus gens. El remolí de la mort massiva no té cap sentit. Passa per no dubtar i per no tenir sentit crític.