“La pregunta que més he escoltat avui al camp de refugiats d’Idomeni: on podrem veure el Barça-Madrid?”. Aquesta piulada la va enviar dissabte Alberto Sicilia un dels nombrosos activistes del nostre país que comparteixen i donen a conèixer per les xarxes socials, des de fa mesos, les penalitats i preocupacions de les desenes de milers de persones que han arriscat les seves vides per creuar el mar Egeu des de Turquia fins a Grècia.
Són desenes, centenars de milers de persones que fugen de la guerra de Síria i de la inseguretat, la pobresa, la manca d’un present digne a països com l’Iraq, Afganistan, Eritrea, Iemen i d’altres. Han vist com mataven familiars seus o gent del seu entorn, com les bombes destruïen les seves cases, com els traficants els maltractaven i els cobraven quantitats exagerades de diners per engiponar-los en unes balses neumàtiques perilloses, de les quals molts queien al mar i s’ofegaven. Prop de 400 en els tres primers mesos de 2016.
Són desenes, centenars de milers de persones que quan arribaven a alguna de les illes gregues properes a la costa turca ploraven d’alegria per haver salvat la vida i d’il·lusió perquè creien que Europa els acollia amb el tracte humà que no havien rebut els darrers mesos i anys.
No ha estat així. Europa els té por. Els posa murs i barreres de filferro a les fronteres i els nega l’atenció a la qual tenen dret com a éssers humans. Al primer missatge de braços oberts que va emetre la canceller alemanya Angela Merkel ha seguit un procés de rebuig creixent que ha conclòs amb un acord entre la Unió Europea i Turquia que inclou el retorn a aquest darrer país de totes les persones que accedissin irregularment a Grècia a partir del 20 de març. Aquest dilluns 4 de maig han de començar els viatges de devolució d’aquestes persones, detingudes ara en camps de refugiats reconvertits en presons.
Des de fa setmanes, a Idomeni hi ha milers de persones acampades en condicions precàries a les portes de la frontera entre Grècia i Macedònia esperant que els deixin passar. No els deixaran. Però ells insisteixen i, mentre, demanen als activistes que intenten donar un cop de mà i que denuncien la seva situació injusta, on poden veure el partit de futbol entre el Barça i el Madrid. Fins i tot, alguns l’hauran vist vestits amb la samarreta d’un dels dos equips. Vés a saber a favor de qui anaven!
Alguns mitjans madrilenys han considerat que l’àrbitre va intentar robar la victòria al Madrid però no se’n va sortir. Als centenars de milers de refugiats que confiaven en el respecte als drets humans a Europa els han robat. Els continuen robant. Molt. Massa.
