Sense historicismes ni etiquetes
El manifest Koiné ens alerta que la immersió lingüística no té força suficient per mantenir viu el català i que la competència en igualtat legal amb el castellà el desplaça com a llengua d'ús social per defecte. Segons Koiné, el català podria desaparèixer en unes quantes generacions. Aquesta idea ens xoca als que tenim com a llengua familiar el castellà i hem sigut educats en la immersió. D'un entorn monolingüe hem passat a entorns bilingües i ens hem convertit en parlants del català.
El missatge del manifest queda solapat per algunes afirmacions poc encertades. Una d'elles és titllar de colonització lingüística la immigració dels anys 50, 60 i 70. Els colons ocupen les millors terres, les millors feines, desallotgen les classes mitjanes i els dirigents locals i les ocupen ells. Els colons tenen al darrere el suport de l'Estat colonial. Tot al contrari del que va passar amb l'emigració dels 50, 60 i 70.
Els emigrants dels 50, 60 i en menor mesura dels 70 van patir per part de les autoritats franquistes deportacions, marginalitat, situacions d'irregularitat legal, persecució. Les autoritats franquistes tiraven a terra les seves vivendes, els marginaven en barris de barraques i els explotaven. Els colons no són perseguits per la policia de l'Estat.
Això no és contradictori amb el fet de descriure que la situació viscuda en aquelles dècades va ser complexa en termes socials i lingüístics. Els ciutadans catalans van realitzar una heroïcitat sociològica: van construir un pacte social al voltant d'un catalanisme cívic que va evitar friccions per qüestió de llengua o identitat. Sense aquest pacte, la identitat nacional catalana seria marginal, el català estaria folkloritzat i s'haurien viscut conflictes socials seriosos. Però malgrat tot el català està minoritzat, no només en alguns àmbits institucionals sinó també socials. A pesar de tots els esforços, l'amenaça de retrocés existeix. La debilitat del català per no ser lingua franca social no se soluciona només eliminant els atacs de l'Estat espanyol contra les lleis que protegeixen el català.
L'expressió «colonització involuntària» de Koiné és un error tàctic i una falsedat històrica. També el seu enfocament historicista és un error en si mateix, i les declaracions d'alguns dels seus firmants (que seria injust atribuir al conjunt d'ells) només serveixen per incendiar el debat. La millor resposta no pot ser limitar-nos a criticar les seves formes i obviar el missatge de fons. El debat que inicien és important i valent. Podem bunqueritzar-nos en la defensa de l'statu quo i del pacte social lingüístic dels anys 80, però una societat democràtica i oberta ha d'estar disposada a nous consensos i a no eludir debats de fons.
Qüestiono que els immigrants dels anys 50, 60 i 70 i els seus fills siguem colons, ni voluntaris ni involuntaris. Qüestiono el relat historicista de Koiné. I també qüestiono que els que temen que la situació actual de fals bilingüisme pugui acabar matant el català siguin talibans. ¿I si afrontem el debat de la llengua sense etiquetes?
