S'ha acabat la il·lusió

Encara que les empreses de sondejos no es molestin gaire a mirar de detectar-ho, entre la gent amb qui un parla s'estén una creixent decepció per la política, quan no un profund pessimisme respecte del seu futur. La sensació que alguna cosa podia canviar que van generar els resultats del 20-D en els més variats àmbits d'opinió, s'ha difuminat totalment.

I molts ciutadans ara només esperen que el que hagi de passar - que els importa cada vegada menys- no empitjori la seva situació individual o la de la seva família. En la nova campanya electoral que s'entreveu a l'horitzó, els partits polítics ho tindran molt difícil per animar la gent. Perquè s'han acabat les il·lusions. Aquest estat d'ànim, conseqüent amb l'espectacle d'inanitat que han donat els líders polítics en els últims tres mesos, afavoreix inevitablement les opcions conservadores o, si es prefereix, el conservadorisme, sigui del color que sigui.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

No tant perquè es pugui produir un canvi substancial del panorama electoral, que no ho sembla, encara que una abstenció quantiosa podria modificar bastant les coses. Sinó, sobretot, perquè les propostes destinades a mantenir l'statu quo, que les coses segueixin com sempre, trobaran menys resistències després d'unes segones eleccions que molta gent percep com un fracàs dels projectes de canvi.

En aquests moments és aventurat pronosticar com es concretaran aquestes tendències, que apunten clarament cap a una gran coalició dels partits més grans. No se sap quines condicions que fins ara no s'han donat per propiciar un govern en què hi hagués el PP es verificaran després de l'estiu. La dimissió de Rajoy després d'haver encapçalat la llista electoral del seu partit o un canvi d'actitud en la direcció del PSOE, amb o sense la dimissió prèvia del seu líder, en podrien ser les claus.