¿Culpables o víctimes del repartiment de dèficit?
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va presentar divendres passat els resultats del dèficit públic de l'any 2015 a Espanya. Els resultats globals van superar el límit imposat per la Comissió Europea en pràcticament un punt percentual, coa que comportarà conseqüències i pot condicionar les negociacions per formar govern. A més, ahir el Tribunal Suprem va suspendre el repartiment de dèficit de l'any 2013 arran dels recursos interposats per algunes comunitats autònomes. El fet és que els últims anys el discurs dominant ha culpabilitzat les administracions autonòmiques i locals de les desviacions pressupostàries. Sense anar més lluny, divendres passat el ministre Montoro va culpar directament dues comunitats de la desviació: Catalunya i el País Valencià. Els resultats presentats pel ministeri així ho indiquen, però abans d'exigir responsabilitats és important conèixer els detalls d'aquests càlculs.
A Espanya, la crisi econòmica ha marcat les dues últimes legislatures, ja que ha castigat amb força les finances públiques. A les autonomies aquest efecte ha sigut encara més marcat, perquè bona part dels ingressos propis estaven vinculats al sector immobiliari i ha augmentat la demanda de prestacions socials, cosa que comportava menys ingressos i més despesa. Les normes d'estabilitat pressupostària obligaven totes les administracions a complir els límits de dèficit. No obstant, des de l'any 2008, les comunitats autònomes no han complert l'objectiu de dèficit fixat. A la Figura 1 es pot observar com algunes autonomies --Catalunya, el País Valencià, Aragó o les Balears-- han superat cada any el dèficit autoritzat, altres --Madrid, la Rioja o Extremadura-- han oscil·lat entre el compliment i la desviació, i només dues --les Canàries i Galícia-- han complert sistemàticament.
Figura [if supportFields]> SEQ Figura * ARABIC 
No obstant, a l'hora d'analitzar aquestes dades s'ha de tenir en compte qui fixa els objectius de dèficit, com els fixa i per què. L'estabilitat pressupostària està regulada en la LO 2/2012, que determina que el Consell de Ministres “fixarà els objectius d'estabilitat pressupostària” per a totes les Administracions Públiques. Segons la mateixa llei, s'ha de respectar el principi de lleialtat institucional, que implica respectar les atribucions de cada comuitat, cosa que hauria d'implicar que un criteri de despesa pública hauria de regir a l'hora de distribuir el dèficit entre administracions, però ¿es compleix aquesta disposició? A la Figura 2 s'hi pot observar com, sistemàticament, des de l'any 2010 el Govern central s'ha apropiat una proporció del dèficit superior a la que li correspondria per volum de despesa pública. [S'ha distribuït la despesa pública entre administracions seguint el criteri de Pérez García de manera que al Govern central li correspon el 22% de la despesa, a les comunitats el 38%, a les Administracions Locals el 10% i a la Seguretat Social (SS) el 30%. Encara que aquesta distribució pot haver variat lleugerament durant aquest període, els resultats exactes es podrien invalidar però ens permeten avaluar les grans tendències.] A partir d'aquest criteri, es pot observar com les autonomies, els ajuntaments i la SS han sigut obligades a complir amb un dèficit més restrictiu del que els correspondria d'acord amb les seves obligacions de despesa.
Figura [if supportFields]> SEQ Figura * ARABIC 
Tenint present aquest factor, l'atribució de responsabilitats canvia ja que l'incompliment no es deu a la despesa de les autonomies sinó a la fixació d'un límit de dèficit que no s'adequa a l'estructura financera del sector públic (tal com denuncia l'AIReF). Durant la passada legislatura el PP ha culpat les comunitats autònomes de l'incompliment dels límits de dèficit, ja que, segons el criteri fixat pel Govern, les autonomies efectivament no complien el que s'havia exigit. Entre el 2010 i el 2015 a la Figura 3 la barra vermella (autonomies) és la que marca desviacions més grans amb el dèficit fixat.
Figura [if supportFields]> SEQ Figura * ARABIC 
No obstant, a la Figura 4 es pot comprovar que, seguint el criteri de la despesa corresponent a cada Administració, el Govern central hauria sigut el responsable de les desviacions del dèficit. Les grans retallades en despesa pública portades a terme per les administracions territorials han permès que el Govern central hagi pogut fer un ajust pressupostari menor del que s'hagués vist obligat si s'hagués aplicat un criteri proporcional a la despesa pública.
Figura [if supportFields]> SEQ Figura * ARABIC 
Aquesta anàlisi permet mostrar com les autonomies no són les responsables de les desviacions del dèficit, sinó simplement víctimes d'un sistema de repartiment de dèficit guiat per criteris polítics i parcials. És cert que les comunitats han incomplert els objectius de dèficits fixats per l'Estat, però si es té en compte el criteri de despesa han sigut les administracions territorials les que han assumit les retallades més grans per poder complir amb criteris de dèficit que els exigien més del compte. Els “incompliments” de les autonomies només són conseqüència d'un incompliment anterior: la no-proporcionalitat en el repartiment del dèficit entre administracions. El gran problema es deu al fet que l'actor encarregat de fixar el dèficit és art i part, i ja se sap que --com diu la dita castellana-- 'quien parte i reparte se lleva la mejor parte'.
Aquesta situació té una solució relativament simple: la delegació del repartiment de dèficit a un Consell Fiscal, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. Aquest organisme, creat per la llei d'estabilitat pressupostària del 2012, a més de vetllar pel compliment dels objectius d'estabilitat, hauria de ser l'encarregat de fixar els objectius de dèficit seguint un criteri de despesa pública. Així, s'evitarien les confusions sobre la (ir)responsabilitat fiscal. En una societat que demana que es retin més comptes és necessari que les responsabilitats siguin clares, i això passa per separar l'adjudicació del repartiment del dèficit de les administracions que l'apliquen.
