La nova detenció de Mario Conde
Quan el cas dels papers de Panamà ens segueix sorprenent amb noves revelacions de societats que emparen capitals ocults al fisc, ens arriba com a sortida del passat la nova detenció de Mario Conde i 13 persones més. En bona mesura, el cas de l'expresident de Banesto va ser el primer escàndol bancari generat per l'espoli de qui va aconseguir les regnes de la llavors segona entitat del país després d'acumular una bona suma en una sèrie d'operacions empresarials. Com a molt, la gestió de Jordi Pujol al capdavant de Banca Catalana, que va acabar també amb la intervenció de l'entitat (1982) en seria el precedent, encara que de casuística diferent.
Quan el 1993, el Banc d'Espanya va intervenir Banesto va posar fi a una meteòrica trajectòria de qui en menys de cinc anys havia fet la seva entrada a l'star system financer, a la vegada que amenaçava de posar de cap per avall el Sistema (conglomerat financer, polític i mediàtic que mantenia l'statu quo espanyol, segons la seva definició). Adulat, posat com a exemple d'home de negocis de l'època del pelotazo, va acabar condemnat a 20 anys, entre altres delictes per estafa i apropiació indeguda. La seva caiguda va desbocar els aires antisistema dels quals en el seu moment també van beure personatges com ara Jesús Gil i José María Ruiz-Mateos, representants d'un populisme empresarial que, en aquests dos últims casos, va aconseguir alguns èxits polítics, activitat en la qual va fracassar Conde.
Malgrat que la seva gestió va causar un forat patrimonial de 3.600 milions d'euros a Banesto i que es calculava que prop de 40 milions havien desaparegut com a lucre personal, Conde actuava com un home que havia complert amb la condemna penal i era insolvent per tornar la quantitat sostreta. Amb les indemnitzacions a punt de prescriure, aquest llanero solitario estava des del 2014 intentant repatriar els capitals ocults per mitjà de societats opaques i crèdits ficticis. El seu nivell de vida i el gaudi d'unes propietats que no havien sigut embargades ja evidenciava que alguna cosa no acabava d'encaixar en el seu perfil actual de mer autor de llibres i assessor, si a més tenim en compte que era un dels deutors més grans a Hisenda (9 milions). Al final, ha hagut de ser una denúncia anònima la que ha tornat a posar la justícia darrere la seva pista i ha permès enxampar-lo in fraganti ficant la mà en el tresor saquejat.
