Passar-se de llest
Adiferència d'altres delinqüents, els de coll blanc no cometen el delicte sinó després d'una planificació més o menys complexa. La seva finalitat és l'obtenció d'un botí trencant el patrimoni aliè. Per això, juntament amb la confecció del seu pla d'expropiació dissenyen les vies per poder gaudir en el futur del fruit de les seves males arts, en el cas de ser capturats. D'aquesta manera, quan s'ha d'executar la responsabilitat civil derivada del delicte (reparar o indemnitzar la víctima), el reu apareix insolvent. Al marge que aquesta ocultació pugui constituir una modalitat d'aixecament de béns, el cert és que en el cas Banesto es va buscar i rebuscar el que no està escrit per detectar el màxim d'actius opacs dels condemnats. Es va fer una excel·lent tasca descobrint societats interposades i es va arribar fins on es va poder. Encara avui, l'Administració de justícia -¡una nova no casualitat!- no disposa de mitjans per a aquesta mena d'investigacions patrimonials.
Una pista que Mario Conde no estava en la ruïna era el seu tren de vida, fins i tot gaudint del tercer grau penitenciari. Ara, un cop deu haver calculat les prescripcions de les accions civils per perseguir-lo, decideix repatriar els capitals que, ¡oh sorpresa!, eren a Suïssa. Això els ha portat a cometre un possible delicte de blanqueig de capitals a ell i als seus testaferros com a cooperadors necessaris -tenen la mateixa pena que l'autor-. En efecte, ha posat en circulació actius provinents del delicte pel qual va ser penalment castigat.
Fins i tot si estiguessin prescrites les accions civils derivades del delicte i no s'hagués d'indemnitzar ningú, els fruits d'aquell delicte, al seu dia expatriats per raons òbvies, no poden ser reintroduïts legalment a Espanya: són un guany criminalment obtingut. Constituir societats, per si mateix o a través de testaferros, fins i tot amb objecte i activitats legítims, representa una clara manifestació de blanqueig. La pena no és cosa de per riure: de sis mesos a sis anys, multa de l'import al triple del valor dels béns i una possible inhabilitació per exercir el comerç de fins a tres anys. Un altre cop la pena estrella és la multa: fins a tres vegades l'import del que va ser blanquejat. En tot cas, els actius descoberts, com a instruments del delicte de blanqueig que són, queden confiscats.
Notícies relacionadesLa cosa encara es podria posar més complicada si les responsabilitats civils encara estiguessin vives -dependrà de la diligència dels seus beneficiaris a l'hora d'haver mantingut actives les diligències-. En aquest cas, els perjudicats podrien veure satisfetes les seves indemnitzacions. Per a més inri, com la responsabilitat va ser solidària (tots els condemnats responen per tots), haurien de córrer amb les indemnitzacions dels declarats insolvents. Per evitar-ho, Conde hauria de confessar un delicte diferent: el que va ser il·legalment blanquejat no és fruit de la rapinya de Banesto sinó fruit d'altres delictes, fiscals, per exemple.
El seu panorama no és gens favorable. Esperem que en aquesta ocasió la justícia, auxiliada per Hisenda, sàpiga buidar les butxaques fraudulentament trufades d'un dels autoproclamats màsters de l'univers més primigenis.
