tu i jo som tres
Una estàtua a Mario Conde
AMario Conde li queda, almenys, el consol d'Intereconomía TV. ¡Ahh! En aquesta cadena es desviuen per ell. Com que és col·laborador habitual d'El gato al agua, li estan fent una apologia molt sentida. L'altre dia, el presentador Javier Algarra va començar el programa lamentant haver d'ensenyar una cadira buida, la de Mario Conde, que no hi va poder assistir perquè estava detingut. Algarra va alçar la veu per reclamar per a Conde «El dret a la presumpció d'innocència», i va afegir: «Estem farts de les penes de telediari, condemnant en els mitjans de comunicació les persones abans de saber si són o no culpables». Home, malgrat que aquesta mateixa defensa de la presumpció d'innocència que reclamen per a l'il·lustre exbanquer no l'han aplicat amb el possible o impossible finançament veneçolà de Podem, per exemple, malgrat aquestes trampes a l'hora d'intentar salvar els uns i condemnar immediatament els altres, els deia, jo comprenc Javier Algarra. Mario Conde no només és un col·laborador habitual del seu programa: temps enrere es va publicar que davant les dificultats econòmiques d'Intereconomía TV, Don Mario podria haver ajudat amb alguna aportació altruista i formosa. Això és molt d'agrair, en efecte. A qui no comprenc tant és a una altra estrelleta d'Intereconomía TV, Xavier Horcajo, que va sortir en tromba, molt indignat, dient: «L'han detingut per repatriar diners de Suïssa a Espanya. ¡Doncs escoltin, aquí el que se li hauria de fer a Mario Conde és un monument, treure l'estàtua de Cibeles i posar-hi al seu lloc tios com ell!». Home, dit així podria semblar que el que ha fet Conde és heroic: ha portat diners a Espanya en lloc d'emportar-se'ls. Però tornem al tema de sempre: és un argument trampós. Dani Mateo, a El intermedio (La Sexta), es va encarregar de destapar la farsa: «A Horcajo se li oblida un detall: aquests diners que repatriava els havia robat prèviament».
Aquí el que és alliçonador és veure com algunes cadenes actuen com a dics de tergiversació segons sigui la seva afinitat o servilisme amb la criatura en qüestió. No busquin gran informació a Tele 5, per exemple, sobre Silvio Berlusconi, personatge que també apareix als papers de Panamà. O sigui, no importa fins a quin punt una criatura sigui depredadora, evasora o bergant, si té al seu servei el paraigua d'una tele. Lamentablement per a Conde, el paraigua Intereconomía TV és una feble ombrel·la sense capacitat per tapar-lo.