Les nostres nenes

«Per favor, fes-me una atacant suïcida». La CNN recollia aquesta setmana l'esgarrifós testimoni d'una de les nenes de Boko Haram. Nenes que competeixen entre elles per convertir-se en bombes humanes. Ningú els ha rentat el cervell. No volen immolar-se en nom de cap déu. No creuen que la violència sigui el camí enlloc. Simplement, volen escapar. Fugir. Potser un policia les detindrà abans que facin detonar els explosius. Potser elles podran entregar-se. Fer un senyal a algú... Només busquen una oportunitat per viure lliures dels seus captors. O de morir.

Algunes d'aquestes nenes que ara s'ofereixen desesperadament a la mort o a la vida van ser fetes captives just fa dos anys. El segrest massiu de 300 estudiants va provocar la campanya #BringBackOurGirls (Torneu les nostres nenes). Fins i tot Michelle Obama es va fotografiar amb un cartell. Potser eren les nostres nenes, però se'ns han oblidat. Algunes han mort. Altres han pogut escapar. Altres segueixen allà, captives, violades diàriament, expulsades definitivament de la infància i, potser, de la vida. Un infern que es repeteix dia rere dia. L'horror quotidià en què viuen submergides milions de persones. El terror de les que ara s'amunteguen a les nostres fronteres. Però avui ens hem oblidat del cartellet. Ja no volem que ens tornin ningú. Avui, Europa expulsa, gasa i humilia milers de refugiats. També 'les nostres nenes'.