Medicina a la Pompeu

Fa 25 anys que va començar a gestar-se el projecte d'una facultat de medicina a la Univesitat Pompeu Fabra (UPF) i fa 20 que publicava jo mateix l'article Una nova facultat de Medicina, en el qual exposava les raons per explorar altres maneres de formar metges en el context de les reformes frustrades que es van intentar als anys 80. L'article recolzava la millor opció disponible: la vinculació de la UPF a l'Hospital del Mar per implementar una llicenciatura doble (Biologia Humana i Medicina) amb assignatures troncals comunes i amb més presència dels estudiants en les àrees assistencials (sales, consultes externes, quiròfans, CAP). La proposta, que venia impulsada gràcies a l'interès d'Enric Argullol, llavors rector de la UPF, implicava que no s'augmentaria el nombre d'estudiants de Medicina i que els alumnes de la unitat docent de la UAB-HMar passarien a formar part de la UPF juntament amb el -aleshores molt escàs- professorat funcionari.

Vint anys després pot fer-se un primer balanç d'aquell intent marcat, des del seu inici, per les reticències polítiques que el van obstaculitzar fins a la tardana implementació d'una doble titulació (UAB-UPF) creada ad hoc el 2008, malgrat que ja el 1996 el Consell Interuniversitari de Catalunya havia donat llum verda a la implantació de la UPF a l'Hospital del Mar. Per contra , els estudis de Biologia Humana es van establir amb èxit a partir del 1998, cosa que va influir decisivament en el disseny dels programes docents i en el tipus de professorat que, més endavant, s'implicaria en l'ensenyament de Medicina.

En el plat del deu de la balança s'hi ha de situar la difuminació de la missió que es va pensar inicialment per a la nova facultat: formar metges generalistes amb especial atenció a l'assistència primària i la salut pública evitant una excessiva especialització tecno-hospitalària. El desfasament temporal entre els estudis de Biologia i els de Medicina va propiciar el creixement ràpid de grups d'investigació bàsica que han tingut excessiva influència en els primers cursos en detriment de la participació de metges. El projecte inicial contemplava la substitució de les pràctiques clàssiques per un rotatori global de tres anys a l'estil dels clerkships nord-americans en els quals la docència teòrica es realitza al mateix temps que els estudiants s'integren en els diversos equips/serveis assistencials. La proposta es va jutjar, més tard, inviable, i els programes dels cursos clínics van reproduir amb mínimes variants els sobrecarregats programes tradicionals. Finalment, els responsables del nou grau compartit no han sigut capaços de proposar iniciatives per minimitzar l'impacte de l'examen MIR sobre la docència ni liderar a Espanya una reforma dels criteris d'admissió a l'especialització. Finalment, la precaució que havíem expressat els que estàvem a favor de no incrementar el nombre d'estudiants a Catalunya, se'n va anar en orris amb la qüestionable decisió de Marina Geli i altres d'obrir dues noves facultats (Girona, UIC) i una unitat docent de la UAB a l'Hospital del Parc Taulí, cosa que ens ha situat en prop dels 1.000 graduats anuals; un despropòsit que farà perdurar els baixos salaris i els contractes precaris que ja pateixen els nostres metges, una professió cada vegada amb més dones

En el plat de l'haver de la balança cal esmentar el bon ordenament acadèmic i la gestió, pròxima a professors i estudiants, desburocratitzada i servicial; autèntica marca Pompeu. També s'ha de destacar una aproximació més seriosa que la realitzada en altres facultats a les recomanacions europees com ha sigut la implementació de l'ensenyament basat en problemes, l'historial de l'alumne i la introducció progressiva de l'anglès en algunes matèries. L'èmfasi en les competències transversals ha sigut un dels punts forts del grau, ja que ha afavorit l'adquisició d'habilitats en els terrenys de l'expressió oral, presentacions audiovisuals o redacció de textos científics.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

Afegim que la possibilitat de cursar els sis anys en un mateix entorn ha facilitat el coneixement mutu d'alumnes i professors i ajudat a generar un clima de baixa conflictivitat; també ha propiciat més oportunitats per a la docència pràctica, un fet diferencial respecte a altres facultats. En resum, la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida del Campus Universitari Mar, no pretén ni representa una alternativa a la manera tradicional d'ensenyar Medicina pel que fa a la seva missió i els seus programes. No obstant, dins del paradigma clàssic, s'ha situat en les posicions més altes delsrànquings universitaris perquè ha sabut implementar millores docents i d'ordenament que l'han fet atractiva per a aspirants molt qualificades tant autòctones com foranes.

Catedràtic de Cirurgia (UAB).