Un èxit molt personal
Bernie Sanders va enviar ahir, hores abans de la cita amb les urnes, tres missatges als seus activistes a Nova York. En tots tres llançava dures acusacions a Hillary Clinton. Denunciava la seva oponent per ser un titella de les grans firmes i 'lobbies' que li han posat diners -ingents quantitats- per a la seva campanya; i que, en cas d'una victòria, els la deuria. Una candidata segrestada. Unes acusacions que han sobrevolat durant tota la campanya, però que no ha sigut fins a l'última setmana, especialment durant l'últim debat electoral, quan s'han tornat especialment dures i agressives. Els atacs de Sanders s'han dirigit a la candidata, amb una estratègia de descrèdit personal, però buscaven mobilitzar un electorat defraudat i abandonat. Volien arribar als votants a través de les emocions indignades: malestar social, atur, problemes socials crònics i un no futur per a ells i per als seus fills. Per la seva part, Hillary li responia, sense perdre les formes, en el debat electoral: "Descriure el problema és molt més fàcil que intentar resoldre'l". Aquesta frase resumeix l'estratègia de Clinton durant les últimes dues setmanes: posicionar-se com la candidata més realista i mostrar Sanders com un idealista radical, amb unes idees que acabarien en el fang el primer mes de mandat. Hillary va resistir (pacient), va reaccionar (amb moderació) i va guanyar (àmpliament). Virtuts per guanyar. Virtuts per governar.
Quan Sanders, ahir, deia en un dels seus correus electrònics a simpatitzants i activistes: "La classe política ja estava en estat de xoc quan el debat de la setmana passada a Brooklyn va acabar amb la multitud cantant ¡Bernie! ¡Bernie! ¡Bernie! ¡Al terreny de Hillary Clinton! ¿Pots imaginar el pànic que hi haurà si ho fem bé dimarts a la nit? I podem, però només si ens mantenim en la lluita contra els milionaris i multimilionaris que financen la campanya de Hillary Clinton", sabia perfectament quin era el públic a qui volia impactar amb el seu missatge. Es tracta de joves aïrats amb la política i amb els polítics, que volen un canvi radical, que són demòcrates, però que no es reconeixen en Hillary i que opinen que només és un polític més, impulsat pels diners d'aquells que paguen sempre les campanyes i controlen així els futurs líders.
Bernie Sanders no ha rebut fons de cap empresa multimilionària, ni de cap 'lobby'. Tot i així, aquest mes ha aconseguit més diners que Hillary, a través de donacions de persones individuals. Sense una sola festa recaptatòria amb George Clonney, ni reunions amb 'lobbies' i poderosos 'influencers' del país. De fet, en totes les firmes dels seus correus electrònics es llegeix "pagat per Bernie 2016. No pels milionaris". I aquest ha sigut el seu missatge les últimes setmanes, quan ha vist que la seva ratxa de 8 victòries de 9 ha preocupat l'equip de Hillary, però també la resta de l''establishment' demòcrata.
Notícies relacionadesSanders ha apostat, en la seva estratègia definitiva, per un combat sense quarter contra la persona i per enarborar la bandera de l'esquerra demòcrata i dels independents. Pretenia ser la veu dels més oprimits, dels que van recolzar Occupy Wall Street, dels que volen un canvi total en la política nord-americana, dels pobres que segueixen sent pobres governi qui governi. Com indicava ahir en un altre missatge: "I la qüestió central de la nostra campanya és: ¿el 99% dels nord-americans poden derrotar l'1% intenant mantenir l'statu quo?". En contra seu, els milionaris, sí, però també tota la gent que creu que les seves propostes no són reals, que és utòpic, i que no aconseguiria canviar res. És la mateixa gent que acusa Trump del mateix, de ser un populista que es vol aprofitar de la frustració d'una bona part de la ciutadania respecte al seu futur. Però els desesperats i decebuts… ¿volen un portaveu activista o algú que solucioni els seus problemes?
Ahir a Nova York es decidia la campanya, a casa dels dos candidats. Una victòria de Sanders posava en perill no Hillary (que ho té gairebé guanyat) sinó la seva campanya en si. ¿Com podria ser Hillary una candidata fiable si perdés a casa seva, on ha sigut senadora vuit anys i on fins fa un mes guanyava de 48 punts un Sanders que no tenia ajuda de milionaris? En cas de victòria de la candidata demòcrata, ja estaria tot -o gairebé- decidit. I així va ser. Tots dos hi van posar tota la seva capacitat, com si més que unes primàries fossin les eleccions definitives. Sanders es va gastar dos milions en anuncis televisius i va comptar amb 15.000 voluntaris fent trucades. Però Nova York és un estat molt divers, i és en estats molt diversos, racialment i socialment, on Hillary guanya sempre. La ratxa de Sanders ha arribat a la seva fi. Però ho ha intentat fins al final, fins i tot atacant durament Hillary amb una estratègia que, al final, ha sigut un bumerang a la seva imatge entranyable i fins a cert punt simpàtica. Sanders va agrir el seu to, Clinton va redoblar els seus somriures. La realitat sembla haver guanyat la utopia. Ahir, Hillary va emfatitzar la seva victòria com un èxit "personal". I així va ser. Sanders va dir d'ella que "no estava qualificada" per ser presidenta. Sanders va sentenciar, però els electors sempre tenen l'última paraula. I la van aprovar. Amb nota molt alta. Va arrasar.
