Pel bé comú, esforç comú

En una ciutat com Bar­celona, i en un país com el nostre, és inadmissible que hi hagi gent a qui se li talla la llum, l’aigua o el gas, béns essencials per a la vida, per no poder pagar. Una situació especialment greu quan es tracta de famílies amb nens que acaba tenint conseqüències en la seva salut, en el seu rendiment físic i acadèmic, i afectant-los les capacitats socials i relacionals  Aquesta és una realitat que afecta una part significativa dels nostres veïns, aproximadament el 7% de les cases de Barcelona que tenen dificultats o no poden mantenir l’habitatge en les condicions adequades de temperatura per raons econòmiques. 

La pobresa energètica no és un fenomen exclusivament vinculat a l’empobriment de les famílies, sinó sobretot al model energètic existent, a una mercantilització dels serveis essencials i en la subordinació de l’interès col·lectiu als beneficis econòmics d’unes quantes empreses, amb unes tarifes completament injustes i que dificulten l’estalvi energètic. El resultat és evident: increment del 60% del preu de l’electricitat i el 66% de l’aigua des de 2011, en plena crisi, i creixement dels dividends dels accionistes (Endesa va augmentar el 18% els beneficis el 2015). Resultat: creixement del deute de la ciutadania amb les elèctriques i creixent exclusió energètica de la població. Sembla evident, doncs, que no tothom hi ha perdut amb la crisi, que no tothom ha patit retallades. Empreses com Gas Natural o Endesa, en connivència amb els governs de torn, han sigut partícips d’un atac contra els drets fonamentals i s’han enriquit a costa d’una regulació injusta i abusiva. Per això ara se’ls ha d’exigir la responsabilitat a garantir el subministrament i contribuir a evitar situacions com les descrites.

INCOMPLIR LA LLEI

No obstant, han demostrat una clara falta de voluntat. Ni tan sols quan una llei els hi obliga. Sí, resulta que aquestes empreses estan desobeint, ja que s’han negat reiteradament a signar convenis que reconeguin la seva coresponsabilitat econòmica, tal com preveu la llei 24/2015, amb persones i famílies en situació de risc d’exclusió residencial. Una llei, per cert, que neix d’una iniciativa legislativa popular que va recollir més de 140.000 firmes i que es va aprovar al Parlament amb la pràctica unanimitat dels grups polítics. Una llei que compta, doncs, amb un ampli suport social i polític, que plasma els anhels d’aquelles famílies afectades, però també els valors d’una gran majoria que sap que el dret a una vida digna no es pot sotmetre als interessos econòmics d’uns quants, que quan es garanteixen els drets socials tothom hi guanya.

L’Ajuntament de Barce­lona participa d’aquest mateix anhel. Per això hem posat el combat de la pobresa energètica entre les prioritats. Ho hem fet, en primer lloc, responent a la situació d’emergència que viuen moltes persones. Per això hem incrementat les ajudes per pagar els subministraments bàsics en el 22%, les destinades a la rehabilitació d’habitatges, la formació de persones desocupades per fer auditories i acompanyaments a més de 5.000 famílies i hem creat una xarxa de punts d’atenció a la pobresa energètica que han permès aturar més de 400 talls.

QUALITAT A UN PREU JUST

I també ho volem fer de manera estructural per evitar que es reprodueixi aquest model insostenible socialment i ecològicament, creant un operador energètic que ofereixi un subministrament garantit i just per a tothom, que aposti per les energies renovables i l’autogeneració d’energia. També treballem per recuperar el control de la gestió de l’aigua a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana, com han fet ciutats com París, oferint un servei de qualitat a un preu just. Així mateix, hem creat ajudes a la rehabilitació energètica d’habitatges que per primera vegada incorporen barems socials i poden subvencionar fins al 100% del cost, per arribar a les famílies que més ho necessiten. I en aquest compromís ferm i convençut estem disposades a fer l’ús de tots els preceptes que contempla la llei esmentada. Si cal, aplicant sancions a les  subministradores si insisteixen a negar-se a col·laborar en el combat contra la pobresa energètica, per garantir un mínim vital.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aigua, llum, gas... són exemples de béns comuns, aquest concepte tan bonic que designa la candidatura que aviat farà un any que va arribar al govern municipal. Defensar i promoure el bé comú, el de tothom, també és una tasca comuna, compartida, en la qual volem que tothom s’animi i comprometi. Per als béns comuns, és necessari un esforç comú.

Tinentes d’alcaldia de Drets Socials i d’E­cologia, Urbanisme i Mobilitat de Bar­celona, respectivament.