The River Tour

Quan com a culer em pregunten quan he sigut més feliç al Camp Nou, la meva resposta sempre és la mateixa: la primera vegada que hi vaig veure Bruce Springsteen. El Barça m'ha donat grans alegries, però aquestes inclouen, abans de materialitzar-se, una possibilitat de derrota i patiment que amb Bruce mai es dóna. Vaja, que en el pitjor dels casos vas a disfrutar de vuit i potser aquella nit passa alguna cosa encara més màgica i acaricies el deu.

Encara ningú sap què oferirà Springsteen en la seva gira europea, que comença el 14 de maig a Barcelona rememorant el tour del 81, que li va valer llavors per presentar The River, un doble àlbum que ha envellit tan formidablement bé com Bruce. En la gira americana l'estructura dels concerts ha patit poques variacions. Meet me in the city per començar, després les 20 cançons de The River en el rigorós ordre del disc, un bloc que acotuma a arrencar amb Badlands i on caben algunes variacions en cada concert, per acabar amb una traca final que sol començar amb Born to run i finalitza amb una energètica versió de Shout. En resum, més de tres hores de xou en la gira més previsible pel que fa al set list, però no per això menys màgica.

Notícies relacionades

Springsteen cedeix els drets d'una cançó a la Patum de Berga

35 anys del primer concert de Bruce Springsteen a Barcelona

Vaig tenir l'oportunitat de veure'l diverses nits a Los Angeles i la cura i la intensitat que amb els arranjaments o les introduccions ha donat a cada tema de The River fan que el xou sigui una delícia. Amb un excel·lent Steve Van Zandt fent un pas endavant a nivell vocal i una voluntat de magnificència en els temes més suaus del disc, la gira americana ha sigut antològica, però el recolliment i la recreació sencera del disc només podia donar-se en pavellons. A Europa, el Boss actua en grans estadis, i a Brooklyn va avisar que a partir d'ara no tocarien el disc sencer.

El silenci i el crit

¿Què ens prepara, doncs, per al Camp Nou? Només ho sap ell, però jo, que l'acabo de veure, els dic que segur que valdrà molt la pena. Hi segueix dominant l'alquímia. La festa i el recolliment. El silenci i el crit. El compromís i el llegat. És una delícia veure la camaraderia entre ells a l'escenari, la complicitat amb el públic que cada nit l'ha impulsat i amb les conviccions que ha mantingut al llarg dels anys. Suspendre el seu concert a Carolina del Nord per mostrar la seva oposició a l'anomenada llei HB2 d'instal·lacions públiques, privacitat i seguretat, entesa des d'amplis sectors com un atac als drets i llibertats de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, va suposar un focus per donar llum a l'assumpte, al qual es van sumar altres artistes com Ringo Starr. «Algunes coses són més importants que un concert de rock», escrivia Bruce a la seva pàgina web. I l'aplaudeixo, alhora que afirmo que el que fa amb la E Street Band és molt més que un concert de rock. Al maig disfrutarem.