La retirada de Carme Chacón

Les bones notícies escassegen al Partit del Socialistes de Catalunya en els últims temps com ratifiquen els seus resultats electorals. La renúncia de Carme Chacón a encapçalar la llista per Barcelona en les generals del 26 de juny entra dins del paquet de nuvolades que amenacen l'en un altre temps poderós PSC. Encara que només sigui perquè introdueix un altre element de maror interna que no calma el terreny davant la nova crida a les urnes. Chacón ha personificat com ningú la muntanya russa del seu partit. Va ser cap de cartell del PSC en els millors resultats de la seva història (25 escons el 2008) i en els pitjors (8 el 20 de desembre passat).

L'exministra de Vivenda i de Defensa amb José Luis Rodríguez Zapatero va explicar la seva renúncia per «motius polítics que no són rellevants», sense més detalls, encara que sí que són públics tant el malestar que va provocar en la direcció del PSC la configuració de la seva última llista electoral com que no forma part del cercle més pròxim al líder del PSOE, Pedro Sánchez. L'aparició d'una alternativa en la figura de l'exsenador Carles Martí, amb la consegüent celebració d'unes primàries, va acabar per decidir-la en la seva idea d'apartar-se de la primera línia i del seu escó, que no de la seva activitat política. Al PSC li toca ara llançar en molt poc temps una cara nova per al seu cartell electoral que intenti frenar la caiguda. No resultarà gens fàcil. Sigui amb Martí, Meritxell Batet, estreta col·laboradora de Sánchez i més coneguda a Madrid malgrat ser catalana, o un altre candidat.