Sortir del bloqueig. Reconstruir l'esperança

Quan el 13 de gener ens vam trobar diverses persones cara a cara al nou Congrés dels Diputats hi havia certa expectació i també desconeixement. Cada un, finalment, és fill del seu pare i de la seva mare, però la nostra història col·lectiva, la que va portar les confluències, com En Comú Podem i Podem, a irrompre al Congrés representant més de cinc milions de vots comença el 2010/2011. Comença amb una gestió de la crisi favorable als privilegiats, comença amb la ruptura del pacte social i constituent implícit, comença quan se'ns diu que els principals culpables de la crisi són els nostres drets i les nostres esperances, comença a les xarxes on es trenca el silenci i s'encarna a les places i els carrers on convertim la protesta en desafiament. Comença allà i, en una història realment extraordinària, les onades que es generen en aquest moment trenquen el 13 de gener en el cor del sistema polític nascut de la transició i consolidat durant els anys 80 i 90. No veníem al Congrés a solucionar els nous problemes amb velles lògiques, malgrat que alguns s'entossudissin a intentar-nos fer creure que era així.

S'hi van entestar aquells que governaven precisament aquell 2010/2011, i mai han mostrat ni un senyal d'autocrítica, també s'hi entestaven aquells que propugnaven una Gran Coalició contra nosaltres, contra la majoria de votants del 20 de desembre. Som filles i fills de la protesta però també de les noves propostes, som filles i fills del canvi, no del tot segueix igual i vosaltres us adaptareu a les velles lògiques. Portem la llavor d'un nou projecte de país davant l'esgotament dels projectes que només ens parlen de configuracions de poder i d'alternatives ja tan velles que no han pogut ni renéixer. És per això que al principi del debat sobre com desenvolupar la legislatura apostàvem tan clarament per l'obertura de nous temps constituents i dèiem que seria en aquest debat on trobaríem les majories necessàries.

No es tractava de comptar primer escons i veure després projectes, desfigurats ja en si mateixos com a tals, sinó d'afrontar els grans reptes de cara i a partir d'ells construir les majories necessàries. Alguna cosa d'això es va veure en la investidura fallida de Pedro Sánchez, on mentre uns comptaven escons amb què, encara que es digués, no se sumava cap majoria, molts altres deien que hi havia una alternativa real que, com a tal, sí que sumava els escons necessaris des dels llocs més diversos. Els que comptaven més els escons que no pas els reptes van fracassar en aquest sentit.

Notícies relacionades

Pablo Iglesias: "El meu adversari és Rajoy, i Sánchez, un aliat"

Iglesias redobla la seva aposta de risc

Quan aquestes paraules vegin la llum és probable que ens trobem ja a les portes d'unes noves eleccions. Quatre mesos han donat per a molt, malgrat que el resultat efectiu haurà sigut efectivament molt poc. Poc i confús. Es parlarà de si en una roda de premsa es va dir A o B o de si algú va dir això o allò o si una frase va poder provocar no se sap què. Per la nostra part podríem recordar qui es va negar a donar-nos el grup propi, al qual sens dubte teníem dret i pel qual sens dubte seguirem treballant, o qui va decidir que el nostre millor lloc era al galliner o… Però en realitat tot això importa poc en allò que és fonamental. No buscarem adversaris entre aquells a qui hem ofert compartir un govern, tampoc hem vingut aquí, ni la nostra història va començar, per lliurar batalles del passat, com el famós 'sorpasso'.

Hem vingut aquí per produir el canvi. Ha sigut tant el que ens han volgut prendre, entre drets, certeses i esperances, ha arribat tan lluny l'agressió contra la gent del nostre país, que no ens han deixat cap més alternativa que guanyar, com ja vam fer a Catalunya el 20-D, com es pot fer ara amb nous elements a Espanya el 26-J. Això significa fer-ho millor, molt millor del que ja hem fet col·lectivament fins ara; significa no només sumar, sinó convertir la suma en una nova multiplicació de les nostres forces, i és possible malgrat tot el que diguin; significa derrotar el PP i també els seguidors de les seves polítiques, però significa també molt més que això: reconstruir des de les cendres d'un sistema polític que no ha sabut donar respostes, per construir des de noves preguntes que la nostra societat ja fa temps que posa al centre d'una nova esperança.