Enfortir la cosa pública en clau 2030

Fa anys que em moc per l'interior del sistema de les Nacions Unides com a membre d'un dels seus comitès d'experts. Com altres que han viscut l'experiència, he provat la lentitud exasperant de la seva burocràcia, el peculiar equilibri entre l'aspiració meritocràtica i les quotes territorials o els inacabables processos de rentat de les resolucions fins a arribar als estàndards d'ambigüitat que es requereixen per aprovar-les. Dit tot això, segueixo convençut que, per moltes raons i amb els seus múltiples defectes, si l'ONU no existís no hi hauria probablement un desafiament global més gran que inventar-la.

No és mal moment per recordar-ho en aquest primer any de vigència de l'Agenda 2030, aprovada l'últim setembre. Perquè tan sols a les Nacions Unides se li reconeix la legitimitat per encarar un programa global d'aquesta naturalesa. El document és, per descomptat, declaratiu i necessàriament genèric, però això no minva el caràcter inspirador i programàtic dels seus 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i dels indicadors que els despleguen. Especialment, si -com convé fer quan es treballa en l'escala ONU- ens posem les ulleres de mirar el planeta des de l'angle, immens i desafiador, del món en desenvolupament.

Aquest any, com era obligat, els experts en Administració pública hem dedicat el període de sessions del comitè a estudiar quines iniciatives podrien enfortir els sistemes públics per fer realitzables els ODS. L'objectiu 16 confia precisament a l'enfortiment de les institucions una part destacada de la viabilitat de l'agenda en el seu conjunt. Tres línies de desenvolupament institucional semblen imprescindibles en aquest sentit. És urgent millorar la rendició democràtica de comptes per part dels governs, i això aconsella desenvolupar mecanismes d'avaluació de polítiques i resultats. Es necessita, en molts casos, enfortir la seguretat jurídica i crear mecanismes per reduir la corrupció que drena arreu del món actius vitals de capital públic. És imprescindible, també, enfortir les organitzacions públiques, dotar-les del talent i les capacitats necessàries per desenvolupar el paper central que els correspon.

De tornada a Espanya, un constata que algunes d'aquestes grans qüestions que afecten el desenvolupament institucional segueixen absents de la nostra esfera pública. Ja a la tardor, amb les eleccions del desembre en perspectiva, els temes de l'Administració pública van omplir les propostes dels partits de llocs comuns o d'eloqüents buits. Res fa pensar que la cosa hagi de canviar amb la perspectiva de les noves eleccions.

Algú podria adduir, per explicar aquests silencis, que les nostres administracions no necessiten reformes importants per afrontar objectius com assegurar l'escolarització fins al final de l'educació secundària (ODS 4), promoure l'ocupació juvenil (ODS 8), combatre la desigualtat (ODS 10) o reduir la factura mediambiental (ODS 13). Per descomptat, les carències del sistema públic espanyol no són de l'envergadura de les que afecten molts països amb institucions menys sòlides. No obstant, algunes característiques del nostre sector públic fan témer per la viabilitat de molts objectius de política pública que necessitem impulsar. Només un parell d'exemples per il·lustrar l'argument anterior. Per una part, seguim tenint organitzacions públiques més preparades per al tràmit que per assumir el paper que avui les fa insubstituïbles: el de promoure i liderar processos socials de creació de valor públic. Encara aquest any, l'oferta d'ocupació públic de l'Estat presenta un percentatge exagerat de perfils de qualificació mitjana i mitjana-baixa, allunyats del nivell d'intel·ligència i especialització que hauria de caracteritzar administracions disposades a exercir aquest  paper.

Per una altra part, seguim sense aprovar l'assignatura de la professionalització dels càrrecs de direcció. Els partits segueixen colonitzant al seu gust l'espai directiu públic. Els canvis polítics -i en l'horitzó n'hi pot haver uns quants- porten onades de descapitalització de talent. En elles, milers de càrrecs públics es buiden i es cobreixen sense respectar els criteris de mèrit i professionalitat que requereix l'alta direcció.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Resumint, el nostre sistema públic té desafiaments importants encara que els partits facin la impressió de no adonar-se'n i els governs mirin en una altra direcció. Quan els uns i els altres dirigeixen la vista a l'Administració sol ser per fer discursos retòrics o per aplicar mesures electoralistes com el recent anunci de devolució de la paga extra als funcionaris. Gairebé mai per encarar els canvis que necessitem mirant al 2030.

Institut de Governança i Direcció Pública d'Esade Business and LawSchool.