Inversió

La distribució d’informació que ha fet Greenpeace sobre les reunions secretes dels Estats Units amb la UE és una bona/mala notícia. Confirma que el secretisme i la imposició vergonyant als eurodiputats no ha impedit obtenir els textos per altres mitjans (grau de «legalitat» a part). La part dolenta és que es confirmen les pitjors perspectives sobre qui porta la veu cantant: les multinacionals, siguin al costat que siguin de l’Atlàntic. En el cas de transgènics i risc, ja és qüestió de cultura legislativa. On Europa diu d’un producte alimentari o farmacèutic que el principi «està provat que no és nociu», als Estats Units es prima el «risc»: «No està provat que sigui nociu».

El document porta el nom de Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions, TTIP, en referència al comerç i a la inversió. Ja es veu que la qüestió de la inversió no es refereix únicament a assumptes financers. També de l’ordre d’una frase. Movent simplement de lloc un modest «no» en la frase del punt anterior, es canvia un dels principis que més han caracteritzat la legislació comunitària (el famós patrimoni, l’acumulació d’experiències). La ronda negociadora es va iniciar amb sigil a finals del febrer passat. Ara comença la ronda de la transparència. Bona inversió.