No podem tancar el Mediterrani

Aquests dies parlem de la crisi dels refugiats com si es tractés d'una única crisi, però està molt lluny de ser-ho. Com una hidra amb diversos caps, és una crisi i diverses al mateix temps. És la crisi dels refugiats, persones desesperades que intenten entrar a Europa escapant de la guerra i la violència. És la crisi dels països fronterers d'Europa que es troben sotmesos a la pressió de resoldre sols un problema que és comú. És la crisi dels estats membres i de la UE en el seu conjunt, que no disposa d'eines adequades per afrontar aquest desafiament. Però també és la crisi de la societat europea, que es veu incapaç de mirar més enllà de la seva pròpia realitat nacional i que observa la immigració amb por i desconfiança.

L'augment, els dos últims anys, del nombre de persones que han trucat a la porta d'Europa ha generat un estat d'alarma. No obstant, d'aquí uns anys mirarem cap enrere, ho compararem amb els fluxos migratoris que encara han d'arribar i ens adonarem que no han sigut xifres excepcionals. Els europeus hem d'acceptar que la migració és un fenomen estructural i que continuarà existint en la mesura que els països del nostre entorn tinguin problemes. La gent seguirà venint i necessitem poder gestionar aquesta situació.

UNA XIFRA QUE ÉS ASSUMIBLE

Per això, no hem de perdre de vista que la majoria d'aquestes persones fugen de la guerra. Vénen de Síria, l'Afganistan i l'Iraq, països destruïts per conflictes letals, fet que col·loca Europa davant l'obligació legal, ètica i política d'acollir-los. Europa també té responsabilitat en tot això. En els últims anys va abandonar a la seva sort el nord d'Àfrica, però també el Pròxim Orient, particularment Síria, i ha deixat que la situació es deteriori fins al límit en què ens trobem avui.

En el debat actual predomina una espècie de temor que els refugiats envaeixin Europa, però si observem les xifres veurem que el 2015 les arribades van ser d'una mica més d'un milió de persones, xifra que representa un 0,2% de la població europea. És un nombre assumible si afrontem junts la situació, si busquem solucions que vagin a l'arrel del problema. Aixecar murs o utilitzar Turquia perquè contingui els fluxos migratoris és un gran error.

SOLUCIONS A ESCALA  EUROPEA

¿Quines són les sortides des del punt de vista dels federalistes europeus? En primer lloc és necessari adoptar iniciatives de política exterior i de seguretat que contribueixin a reconstruir els països d'origen dels refugiats. Si Síria o Líbia no s'estabilitzen, la gent seguirà fugint.

S'ha d'implementar un verdader sistema europeu de gestió de fronteres davant les limitacions del mandat actual de Frontex. S'han d'establir rutes legals i ordenades d'entrada i implementar fórmules per organitzar les peticions d'asil i el transport de refugiats. El Canadà ja ho va fer i en quatre setmanes va ser capaç de traslladar des de Grècia 25.000 persones.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En aquests moments, el 80% dels refugiats es concentren a Alemanya. Això no és sostenible. La UE ha de redistribuir aquestes persones de manera proporcional i d'acord amb la capacitat de cada país. Aquests dies es discuteix la reubicació de 160.000 refugiats en un termini de dos anys, xifra que representa a penes el 10% de totes les persones que han arribat en un any. És evident que així no hi donem resposta. Necessitem una única política d'asil gestionada per una autoritat de la UE i desenvolupar plans d'integració per als nouvinguts.

SENSE PODER NI RECURSOS

El nostre principal problema és que la UE no té ni poder ni recursos per adoptar totes aquestes mesures. Posar en marxa solucions eficients i avançar en la integració política europea són dues cares de la mateixa moneda. Europa ha de progressar en la federalització d'Europa, és a dir, en una integració més gran, per poder fer front a aquest i als altres desafiaments que té plantejats. Aixecar tanques al llarg del Mediterrani no és possible. I si ho fos, tampoc seria una bona solució.