Responsabilitat, compromís i defensa de drets socials
El president Puigdemont ha convocat avui entitats socials, partits, ajuntaments i la PAH per construir un front comú en defensa dels articles de la llei 24/2015 que el Consell de Ministres va recórrer davant el Tribunal Constitucional divendres passat. L'objectiu d'aquesta reunió amb el Govern de la Generalitat és defensar una llei que va sorgir d'una ILP avalada pel suport ciutadà. És a dir, defensar la democràcia sorgida de la mobilització i que el Govern espanyol ha judicialitzat amb l'objectiu d'evitar-ne els efectes.
La defensa de la llei de l'habitatge i la pobresa energètica no és només una qüestió competencial, sinó que està emmarcada en un debat molt més ampli. El de la garantia dels drets socials. Uns drets que han estat objecte de sospita els darrers anys per part de molts actors econòmics, polítics i financers que són, finalment, els responsables de dur-nos a la situació de crisi economicosocial que la immensa majoria de ciutadans hem patit.
La història dels drets socials ha estat la història contra l'immobilisme, el privilegi i el poder. Els drets socials de què avui gaudim són l'expressió de grans victòries a favor de la justícia social. De la mateixa manera que els retrocessos socials, en matèria d'ocupació, habitatge o polítiques socials, han estat la victòria de les contrareformes en benefici de minories privilegiades.
La història dels drets socials no és la història d'allò que ha d'arribar per l'evolució lògica dels fets, sinó per l'elecció tossuda de les societats. No hi ha situació adversa que no permeti una societat que així ho vulgui dotar-se de les eines, dels instruments i dels recursos necessaris per augmentar el benestar de la seva gent.
La defensa de drets socials com a drets sòlids i no pas com a drets subsidiaris és més necessària que mai. Si els drets socials, pensant sobretot en el dret a l'habitatge, haguessin estat drets forts, no hauríem patit desnonaments ni, amb tota seguretat, la crisi hauria estat tan dura a moltes llars catalanes. Per això és tan important defensar el contingut i el model de la llei 24/2015, aprovada, cal no oblidar-ho, per unanimitat al Parlament català.
Els drets socials van més enllà de les polítiques socials. I les polítiques socials haurien de ser molt més que partides en els pressupostos públics. Per això cal, en aquest immens repte de defensar drets socials com el dret a l'habitatge, actuar transversalment i combatre les desigualtats en una doble direcció: sobre l'efecte que provoquen (és a dir, a través de polítiques socials), però també sobre la causa que les genera (la distribució injusta dels recursos i els excedents).
L'emergència continua
Notícies relacionadesA Catalunya, el creixement econòmic i la lleugera disminució de l'atur poden haver provocat un cert relaxament en la percepció que ja no hi ha emergència social. Però encara tenim pendent pagar el deute. No el deute econòmic, sinó el deute social. Hem actuat sobre l'emergència i hem pal·liat situacions de vulnerabilitat, però les desigualtats augmenten. Les polítiques socials han contingut situacions de vulnerabilitat, però, malauradament, han mostrat símptomes d'esgotament i no han estat capaces de reduir les principals mancances socials com voldríem. Per això cal revertir els intents que, com el recurs a la llei 24/2015, erosionen el conjunt de la ciutadania drets socials fonamentals.
Durant els anys del trencament social que vam patir a partir del 2008 van triomfar idees fracassades. Un triomf que es va basar sobre la premissa que les polítiques que inverteixen situacions de desigualtat, com les de l'habitatge, són perjudicials per als grans interessos econòmics que volen tornar al cicle que ens va dur al desastre. Ara toca -ens toca- fer la nostra contribució al futur del nostre país i de la nostra societat. Si aquesta contribució aconsegueix disminuir les desigualtats socials i l'exclusió, el mèrit serà nostre. Però si aquestes desigualtats augmenten, el responsable final, malauradament, també serem nosaltres.
