L'expansió del gegant asiàtic
I la Xina va descobrir el Mediterrani
El Drac segueix la seva màxima de no tenir por de créixer lentament i només tem estar parat
w-ilus-5-5-2016
Mentre els Estats Units i la Unió Europea estan cada vegada més involucrats en crisis, conflictes, refugiats i eleccions, La Xina es consolida com un competidor important en termes econòmics i financers. I ara busca l'equilibri de poder militar que pot amenaçar el fins ara lideratge únic dels EUA al món. En el camp polític, la Xina manté el perfil baix, en un calculat intent d'autodefensa de l'anomenat model xinès. Una barreja d'apertura econòmica i mà dura política. La Xina es protegeix darrere del seu respecte a la sobirania nacional de cada país, ja que les ànsies de llibertat que cotitzen a l'alça en moltes parts del món no són un producte que el drac asiàtic pugui vendre.
LA Xina és avui el primer soci comercial del Pròxim Orient, l'Àfrica i l'Índia en detriment dels EUA i la UE, encara que molts preferirien reduir la seva influència i expansió en els mercats emergents i controlar-li el subministrament de petroli. La producció a la fàbrica del món segueix augmentant malgrat la seva crisi, i també la seva demanda de petroli. I el Pròxim Orient és la regió que subministrarà bona part de la producció actual i futura, ja que té el 60% de les reserves mundials. La demanda xinesa augmentarà a 6,72 milions de barrils/dia l'any 2020. Les inversions també estan en auge entre la Xina i fons del Golf, sobretot en el sector energètic i la banca.
La Xina intenta reforçar els interessos mutus, així com vincles diplomàtics per assegurar les seves necessitats, i reforçar la seva estratègia de crear un espai econòmic que s'estén des de la Xina fins a l'Àfrica a través de l'Índia i l'Orient Mitjà. Per a aquest objectiu, el Mediterrani, mar de tres continents, és una de les seves àncores i la porta d'entrada a Europa per als productes xinesos i asiàtics. El transport marítim constitueix un pilar fonamental de l'economia mundial. Per mar circulen el 80% de les mercaderies i al voltant del 50% del petroli; i el Mediterrani té la clau. L'expansió xinesa per guanyar la supremacia als ports del Mare Nostrum no para de créixer i forma part del seu cinturó de protecció. La seva política de rutes denominada Terra del segle XXI és l'equivalent marítim de la ruta de la seda.
Catalunya és el primer soci i destí de les seves inversions a Espanya. Hi ha una vinculació clara amb el port de Barcelona, que és el més gran del Mediterrani de mercaderies. La relació s'ha vist reforçada amb l'aposta de Hutchison Port pel port, on disposa d'una gran terminal. La Xina va aprofitar el pla de privatització que el Govern grec de Syriza va haver de posar en marxa pressionat per la troica per poder accedir al tercer rescat. El grup estatal xinès Cosco ha guanyat la licitació del principal port hel·lè, el Pireu, amb una oferta de 1.500 milions d'euros, obrint el camí per convertir-lo en un centre important per al comerç entre l'Àsia i l'Europa Central. Aprofitant l'èxit a Grècia, Cosco ha posat els ulls en la veïna Xipre, i s'ha presentat al concurs de privatització del principal port de l'illa. Limasol serà una plataforma per a les grans empreses petroleres, afavorida pel descobriment en alta mar de grans reserves de gas al Mediterrani oriental entre Xipre, el Líban i Israel.
La riba sud també és un objectiu. Algèria va firmar un contracte de 3.000 milions d'euros per construir i explotar un nou port de transbord a l'oest d'Alger. Aquesta infraestructura serà crucial en el tràfic entre l'Àfrica i Europa. A Egipte, la Xina està creant una zona industrial a les riberes del canal de Suez que atraurà un centenar d'empreses i una inversió de 2.500 milions de dòlars.
I a L'Àfrica l'avanç de la Xina és espectacular, sobretot als països rics en matèries primeres, cosa que l'ha transformat en el primer soci comercial. La Xina ha començat a construir la seva primera base militar a Djibouti, un petit país situat a la Banya d'Àfrica, a prop del golf d'Aden i el mar Roig, pròxim a l'estret de Bab al-Mandeb, pel qual passa el 40% del trànsit marítim mundial. La base servirà per assegurar els seus interessos econòmics i posicionar al gegant asiàtic com una gran potència mundial. L'augment dels llaços econòmics podria conduir a un increment de la voluntat política i la cooperació militar. Està per veure si els EUA mantindran la seva posició dominant i com afectarà la UE i la seva estratègia veure el seu pati mediterrani i les seves connexions amb la riba sud i oriental controlats per empreses xineses. El camí no és clar, i les relacions són complexes en l'era del comerç polític. La Xina intenta establir una nova ruta de la seda dels negocis. El Drac segueix la seva màxima de no tenir por de créixer lentament, només tem estar parat.
